Concurs 2012. Dissabte

Intentaré explicar-vos les meves sensacions del concurs del dissabte, unes dies d’haver-ho paït i analitzat, amb una mica més de calma i perspectiva. No anomenaré a totes les colles, a l’estil de l’1X1, perquè és molt difícil, gairebé impossible, veure bé a totes les colles. Per tant, vaig fer el que vaig poder, però si que us dic ara ja, que m’ho vaig passar fantàsticament bé, tant el dissabte com el diumenge. Gran concurs amb aquesta nova fórmula, que no tinc cap dubte que cal seguir apostant-hi, evidentment sempre amb possibilitats de millora, com tot en la vida. Espero que en pocs dies, escriure alguna cosa sobre el diumenge.

Em va agradar l’ambient que hi vaig trobar a baix a l’arena, amb les colles molt motivades i amb ganes d’ensenyar la feina feta, però em va decebre l’aspecte de la graderia. Recordo que la mateixa setmana que es van posar les entrades a la venda, des de l’ajuntament de Tarragona es va dir que s’havia esgotat tot, amb la qual cosa suposo que això va tirar a molta gent enrere per anar-hi el dissabte. No va ser fins la última setmana, que es va dir que encara en quedaven a la venda, però llavors ja potser era massa tard per arreglar l’errada anterior. Bé, vista aquesta primera jornada de concurs, no tinc cap dubte de que aquí a dos anys, la graderia estarà plena, també el dissabte.

Castellerament parlant, d’entrada, em va cridar l’atenció lo bé que van resoldre els Moixiganguers d’Igualada el 4 de 8. Sent el seu límit, em va semblar que el feien amb una facilitat extraordinària, tot i ser un inici agosarat. Seguint amb els igualadins, em van encantar també en les dues següents rondes, amb el 9 de 7 i el 2 de 7, que si no m’equivoco eren els primers que descarregaven. El 9, resolt amb un sol enxaneta. Quan aquest va fer la primera aleta, els altres acotxadors estaven col·locats, i a mesura que l’enxaneta anava traspassant els diferents poms, aquests s’anaven ja descarregant. Em va semblar una bona manera de resoldre aquest castell amb un enxaneta, en una circumstància que no està especificada en les bases la situació dels altres poms en el 9, en cas de fer-se amb un sol enxaneta. També amb molta seguretat i confiança van despatxar el seu primer 2 de 7. Els d’Igualada, una de les colles que més em va agradar, o potser la que més, per la manera de fer els castells tenint present que estaven en el seu límit.

Amb la mateixa ambició d’inici vaig veure als d’Esplugues ja de bon començament, però amb diferent sort en el seu 4 de 8 que havien descarregat feia uns dies. Potser una sortida més conservadora, els hagués ajudat a habituar-se una mica a l’espai tant particular de la plaça, sobretot sent la seva primera participació en el certamen. Variable aquest a tenir en compte.

També especialment ambiciós vaig trobar l’inici de Sant Cugat amb el 2 de 8 amb folre, en que els hi va renunciar la canalla. Tenint el 4 de 8 més a l’abast esperava un inici en aquest sentit, i encara més quan en la repetició van optar pel 3 de 8, en el seu primer intent sobre aquest castell, també tirat avall per la canalla. Allò si que em va sorprendre molt, sabent la fiabilitat que tenen en el 4 de 8. En quarta ronda, van mostrar l’estat real del 2 de 8f. tal i com ja havien ensenyat en el que van carregar / despenjat el passat juliol, anotant-se així el seu primer folre descarregat. En el 3 de 8 carregat de la cinquena ronda, potser van notar el cansament en un castell que necessita de tota la tensió possible, i més en la seva estrena. Amb poca feina més, el podrien descarregar. Bon concurs, ben resolt finalment, però amb una altra estratègia potser el 3 l’haguessin descarregat. Clar que ara havent passat ja és ben fàcil dir-ho, d’acord, però crec que el problema principal va ser triar el 3 en la segona ronda, després de l’id del 2 de 8f. De totes maneres, gran feina feta, amb opcions de rematar-la descarregant aquest triplet abans d’acabar la temporada. El 3 de 8 és vital per seguir la seva progressió, perquè no tinc cap dubte que el 2 de 8f. està ben a l’abast de la colla com ja ho van demostrar.

Em va agradar molt la solvència amb la què vaig veure als Xicots fer el 3 i el 4 de 8. Una colla alguns cops irregular en aquest nivell, el dissabte els vaig veure amb certa comoditat en aquests castells, a més, tenint en compte alguns incidents extracastellers que van tenir, obligant-los a fer canvis no previstos en aquests castells. Pel que fa 2 de 8f., em va semblar que el castell està per fer el que van fer, carregar-lo, i ja està. Clar que ben aviat i polint alguns detalls més aquesta torre la descarregaran. El segon intent, molt coratjós, però més o menys el mateix. La seguretat i confiança mostrades en el 3 i el 4 de 8, crec que són les seves millors virtuts, que han de lluitar i treballar per mantenir i no tornar a perdre la regularitat d’anar-los descarregant cada cop més i millor.

Segueixo repassant l’espai, i trobo una altra bona actuació en els Sagals d’Osona. Un 4 de 8 molt ben fet, i un 3 de 8 que van saber patir-lo i aguantar, tot i no deixar de tremolar molt durant tota la seva execució. A més, van anar amb quatre castells, fent primer el 9 de 7 per després fer el 2 de 7. Això demostra que havien treballat molt en els assajos i que van saber treure profit de les possibilitats que dona el concurs en aquest aspecte, fent una actuació molt maca i interessant.
Allà al costat mateix, un d’aquells moments ”remember”, veient com els Nens del Vendrell, descarregaven el 2 de 8f., en el mateix escenari on en el mític concurs del 70, els seus predecessors l’havien fer per primera vegada en l’època moderna. Gran moment, molt emocionant, i celebrat especialment per tota la plaça, conscient de la importància del castell, tant per la colla, com pel simbolisme que portava afegit. Sols un punt important a millorar, i és que en l’època més moderna de la colla, lluny d’aquells Nens dels 70, no han recuperat el 3 de 8. Trobo que és molt important fer i després dominar el 3 de 8, amb més possibilitats de portar-lo a plaça habitualment que el 2 de 8f., que no pas fer la torre esporàdicament. Dominant el 3 de 8, a més del 4 i el 2 de 7, lògicament, el pas cap al folre serà més natural i fins i tot més senzill. De totes maneres, resoldre aquesta actuació sense cap entrebanc, representa un pas endavant molt important pels Nens, que espero, i bona part del món casteller em sembla que també ho desitja pel que ha representat aquesta colla, tingui continuïtat ben aviat.

Repassant visualment aquella zona de la plaça, arribo fins a Sant Pere i Sant Pau. Van repetir amb confiança i tranquil·litat la mateixa actuació que per Santa Tecla. Bé, molt ben fets, tot i que m’esperava alguna cosa més, sobretot mogut per l’expectativa que ells mateixos havien creat. No parlo sols de castells de 8, perquè crec que en el nivell de 7 alt, encara hi ha castells que es podrien plantejar, com el 5 amb agulla, el 7 o el 3 per sota. Dit això, trobo perfecte que si no veien clar cap altre castell, no hagin fet un mal intent. Una gran temporada, que espero tingui continuïtat l’any vinent, mostrant un bon nivell ben aviat.

Allà al costat mateix, els Nois de la Torre plenament còmodes amb el nivell de 7 alt, amb el 5, el 7 i el 3 amb agulla, aquest després de dos intents de 3 per sota. Pel que fa a aquest últim, en els 2 intents que van fer, vaig trobar que passava molta estona, molta, en fer la última aixecada. Aquell temps d’espera amb el que seria el 3 de 6 aixecat, em va semblar excessiu, deixant el castell ja bastant castigat per resistir la última aixecada. Si poden resoldre amb més celeritat aquesta transició, si que veig possible que amb els castellers de que disposen, puguin acabar resolent també aquest 3 per sota. Tot i això, la comoditat amb la que es mouen en aquest nivell de 7 alt, és la mostra de la consolidació dels Nois, a les portes de futurs reptes superiors.

Per la rotllana central, em va sobtar veure els problemes que va tenir Poble Sec per tirar endavant el seus castells. Recordo haver-los vist alguna vegada amb molta més seguretat i solvència en aquest nivell. Encara que és just remarcar, que el 7 de 7 carregat, ho va ser solsament pel despenjament d’un petit, i que el van acabar baixant sense caure la resta del castell.
Els Xiquets del Serrallo, en la línia ensenyada de Sant Magí cap aquí. Amb certa facilitat els castells amb agulla, una mica més de brega amb el 5, però sense possibilitats de fer un pas més. Si poden mantenir aquest nivell en el primer tram de la propera temporada, segur que arribaran amb més força i potència al decisiu estiu tarragoní.

Els Margeners de Guissona, reconec que no els he vist gaires vegades, potser cap, tret del dissabte. La seva trajectòria, avalada per l’assoliment del 2 de 7 i del 4 de 8, em feia pensar que veuria una millor versió d’aquesta colla. Sembla ser que bona part de la colla que no era partidària d’anar al concurs, no va voler saber-ne res, i això va deixar a la colla sense opcions de més bon nivell casteller. Em sembla que no han fet una bona gestió del tema concurs. Ja des del moment en què anaven retransmetent via twuiter la seva assemblea en què decidien si participar-hi o no, en l’últim dia que tenien de termini per fer-ho, gairebé ratllant les 12 de la nit.. tot plegat una mica extravagant i poc seriós. Em fa pensar que no s’han pres el concurs amb la importància que si ho han fet la resta de colles.

Vaig veure molt bé el 2 de 7 de Badalona, em va semblar un castyell molt ben fet, però la meva sorpresa és quan ja des de casa repasso els castells fets, i veig que solsament van poder acompanyar a aquest 2, dels castells bàsics de 7, fallant amb el 7 i el 5 de 7.

Arribo ja cap els Bordegassos. Em van semblar fantàstics, sabent a què anaven, amb els castells ben treballats i sabent entendre què necessitaven en cada moment. En el primer 3 de 8, el que van carregar, es va produir una estampa típica de moltes places, no sols al concurs, però que degut a les característiques del lloc, a la TAP s’accentua encara més. Quan en aquest primer 3 de 8 l’enxaneta va començar a dubtar, el crit de la plaça el va fer repensar-s’ho i seguir tirant amunt. Més tard, s’ho va tornar a repensar, i la plaça encara amb més força li reclamava que seguís pujant. Bé, en aquell moment ja es va veure que el castell tindria moltes dificultats per descarregar-se, perquè el temps que s’havia perdut començava a ser important. Com es veia venir, no hi va haver prou gas per aguantar la descarregada. El que si vull constatar, és que el fet que la gent, públic, altres colles… cridin de manera tant ostensible als nens que pugen per animar-los a seguir quan aquests s’ho repensen a dalt del castell, és molt típic, si, però molt perjudicial també per la colla que ho pateix. M’explico. En aquest castell, si l’enxaneta hagués tirat enrere la segona vegada que s’ho va repensar, és ben probable que el castell s’hagués desmuntat evitant així la caiguda. L’ambient que es va generar en aquell moment, amb una sobreexcitació general, exagerada, feia molt difícil la comunicació en cas que els responsables haguessin optat per desmuntar el castell, evitar la caiguda, i quedant intactes per tornar-ho a intentar. Vull dir, que per tothom és molt fàcil cridar i esperonar a la canalla quan dubta, però que de vegades faríem bé tots plegats de deixar de pressionar tant excessivament com es va fer en aquest cas, quan un nen o nena dubta repetidament. Seria més fàcil per la colla decidir el destí del castell sense aquesta pressió afegida. Per sort, la caiguda no va deixar lesionats per tornar-hi en una quarta ronda, aconseguint així la buscada victòria entre les colles del dissabte, en un dels moment èpics i a recordar en la memòria col·lectiva castellera.

Així doncs, una molt bona jornada de castells, en que es va veure un nivell altíssim, com ho demostra el fet que tres colles van fer el triplet de castells de 8, i la resta, en la seva gran majoria, van estar fent castells en el seu màxim nivell. Visca el concurs!

ANEX 1. També m’agradaria destacar l’actuació de la Jove de Sitges, descarregant tot just el seu segon 2 de 7, i sobretot l’extraordinària passada que va fer l’enxaneta en el 7 de 7 que van descarregar, després de despenjar-se en una primera temptativa. De faixa a faixa directament per anar d’un pom a un altre, millorant encara més la passada de cama a cama que havíem vist fer anteriorment a l’enxaneta del 7 dels Nois de la Torre. Recordo també haver vist de ben a prop el 2 de 8f. dels Castellers de Terrassa. Em va semblar un bon castell, però amb el buit de tenir castells de nivell que acompanyessin aquest folre. Ni el 4 ni el 3 de 8 van aparèixer en el repertori dels de Terrassa

Facebook Comments
SHARE
Vaig néixer el maig del 1974. Sóc d’Altafulla i casteller dels Xiquets de Tarragona desde 1989. He presentat i dirigit durant 5 temporades el programa d’informació castellera d’Altafulla Ràdio “Pilar de vuit” . He copresentat el programa de tac12, "Finet i pel Mig". Col·laboro habitualment en les retransmissions especials de TV3 i col·laboro habitualment amb la revista Castells.