LA CONTRACRÒNICA. Última estació, Vila-rodona

2016-11-06 Vila-rodona Pilars de 5 @colla vella

He complert! Feia dies que l’amic Joan Borràs m’anava al darrere perquè escrigués alguna cosa en aquest espai.  Ho volia fer després de la Diada de Santa Úrsula. Tot i això, veient els nombrosos articles que anaven apareixent en diversos mitjans de comunicació, vaig proposar als responsables del Webcasteller que els hi enviaria alguna cosa sobre la temporada dels Xiquets de Valls després de l’actuació Vila-rodona. Fins al final, jo no vull puntuar al cent per cent una temporada. Necessitava assistir  als darrers assajos de divendres de la Vella i la Joves. I volia veure quins registres ambdues plantaven a la Plaça dels Arbres.  Un cop fets aquests passos, ja puc narrar el final de la línia argumental…

Després de veure divendres gran part de l’assaig al Portal Nou i l’arenga final del carrer d’en Gassó, en menys de 48 hores marxava de casa amb una mica de “mandra”. No s’ha de perdre el respecte dels castells de vuit que havien anunciat les colles. Però, l’únic que m’interessava d’una diada intranscendent com la de Vila-rodona; i sense intents de construccions mastodòntiques, era copsar els ànims de les dues formacions i escoltar la valoració final del 2016 dels caps de colla. Filosofia del 3 Rondes. No tenim temps per centrar-nos en més aspectes. Per tant,  l’anàlisi tècnica dels castells i els canvis introduïts a les diferents alineacions els vaig deixar a segon pla.

Surto de casa d’hora (una hora i tres quarts abans de la diada). Sempre sóc puntual als llocs. Potser, fins i tot, massa (que li ho preguntin al Borràs quan el recullo per fer-li de xòfer). Arribo a Vila-rodona passats 2/4 de 12 i aparco dins del poble. A diferència d’altres anys, que havia d’aparcar allà on Déu va perdre l’espardenya, enguany he evitat el col·lapse circulatori i en qüestió de 10 minuts he estacionat el vehicle en un lloc proper a la Plaça. D’això se’n diu tenir sort i arribar en temps de sobres! Aprofito l’hora i 15 minuts que tinc per contemplar les diferents exposicions de la Fira, veure que l’organització continua amb la dèria de posar la maquinària agrícola al lloc on es faran els castells (això va valer una Llenya al programa) i fer un tallat descafeïnat al bar del Casal, que enguany celebra el 50è aniversari. Durant el tallat, tinc el plaer de parlar amb alguns membres de les dues colles. Se’ls veu cansats, amb cara de fred (la temperatura a Vila-rodona era baixa) i amb ganes de cloure la temporada. Tot i això, estic segur que algun d’ells no els agrada el plantejament  d’actuació. No dic que diguessin d’intentar un gamma extra, però, potser sí amb la capacitat de portar un castell de nou bàsic. Em queda clara, la tesi que els Xiquets de Valls sempre són competitius.

Arriba la una. Després dels pilars de 5 que les colles ofereixen davant del Casal per celebrar l’efemèride de les Bodes d’Or, l’actuació comença, amb gairebé mitja hora de retard, a la Plaça dels Arbres. Tot i així, el tràmit i les ganes d’enllestir-ho ràpid fan que amb 1 hora i 15 minuts quedi  resolta. Banc de proves i final de curs sense ensurts seria el titular informatiu. Castells de vuit i prou. Ha estat un derbi fred, sense tensió i amb lectures molt diferents de temporada per a cadascun dels bàndols són les frases d’opinió més personals. En global, la temporada, a títol de qui us escriu, ha estat desigual  a la capital de l’Alt Camp. Ni Vella, ni Joves s’han trobat amb la mateixa dimensió. Si fem un símil amb el futbol, podem dir que les actuacions en què s’han trobat enguany les dues formacions vallenques han estat les d’una colla de Champions contra una altra d’Europa League.

Començo per la Vella. Sens dubte, ho han “petat” amb diferència. Excel·lent planificació, metodologia d’assaig contínua i sense sobresalts en fals; i resposta a gran escala de la massa social. Al Portal Nou, s’ha respirat l’aire d’una colla guanyadora i capaç d’assolir tot el que es proposa. La nota de la Vella és d’un 9,75 fregant al 10. No li puc posar un 10 total. Pels castells aconseguits ja seria un més que excel·lent, rumb de la temporada també, però hi ha la petita “taca” de  no guanyar el Concurs, un dels objectius de la temporada. Hi havia moltes ganes que la competició tarragonina tornés a la vitrines de la colla rosada. Al final, però, no sabem sí per nervis, excés de confiança o d’altres aspectes aliens van fer que la Vella, tot i lluitar fins al darrer alè, tornés cap a casa sense el títol anhelat. El 2018 serà la bona?  

D’altra banda, però, tres setmanes després, van dissimular molt bé l’error de la TAP i es van anotar la millor actuació de la història amb tres castells a la Plaça del Blat. A grans trets, la Vella ha plantat cara a Vilafranca i a la vegada Vilafranca ha trobat els mètodes per augmentar el nivell. Quant al futur, s’albira el relleu tècnic a la Vella. Manel Urbano, cap de colla des del 2011, s’acomiada per la porta gran. Les files de la Vella i el mateix Urbano asseguren que el canvi es fa en el millor moment. El canvi de cap de colla no ha d’afectar la posició de la colla. Al contrari, igualar i ampliar els registres han de ser les veritables fites de qui agafi el timó dels de la camisa rosada a partir de l’any que ve.

I la Joves? Temporada irregular i amb daltabaixos. Cal fer autocrítica i reflexionar sobre quin model de Colla Joves s’ha veure en un futur. De fet, Rafel Sans, president de l’entitat vermella, ens explicava, en declaracions al 3 Rondes, que serà un hivern de procés participatiu. Es vol parlar obertament en debats oberts  a tothom, els divendres al vespre, de la canalla, castellers nous, imatge de la colla que ha tenir a l’exterior, metodologia de ritme a l’assaig… Ha estat una bona pensada i caldria que al carrer d’en Gassó es fes un plantejament i es tracessin línies per una Joves més sòlida socialment.

L’any començava prou bé amb l’avançament de la gamma extra per Sant Joan i Festa Major de Terrassa. També es lluïen per Sant Fèlix, però el tram final de temporada no ha estat l’òptim. L’ambició a la Mercè barcelonina va portar les conseqüències del Concurs i Santa Úrsula. Tampoc no s’entenen les actuacions de Tarragona i Santa Teresa, pròximes a la fira vallenca, on els diables vermells vam anar a complir l’expedient. Sense entrar amb més detalls, són els tècnics i la globalitat de la junta qui ho ha d’analitzar, la temporada de la Joves queda en un 6,75 fregant al 7. De cara el futur, continuï o no continuï l’actual tècnica, s’ha de canviar de “xip”. L’ampliació de gamma, el retorn del pilar i la implicació de més gent als assajos i a les sortides han de ser els pals de paller de cara el 2017. I sobre Sant Fèlix? Doncs, el mateix que ens va dir el president al 3 Rondes, criteri del quintet dels administradors, però tenint en compte que la Joves va fer un gran paper enguany a la Plaça de la Vila. Què succeirà? Una incògnita.

I fins aquí el repàs del que ha estat la temporada dels Xiquets de Valls. Ara és moment de guardar les faixes a l’armari i gaudir d’un descans merescut per tornar amb forces renovades en un 2017 que es preveu encara més exigent.

Facebook Comments