La Bisbal del Penedès és una plaça (i una diada) amb un regust especial. No és fàcil de definir, i és del tot evident que ni és la plaça més maca, ni la més còmoda. Al contrari: les diades del 15 d’agost acostumen a figurar entre les més terriblement caluroses de tota la temporada. La Bisbal tampoc acostuma a aparèixer entre les més destacades de l’any, si parlem estrictament de resultats. I malgrat tot la Bisbal és, d’alguna manera, el “clàssic” de l’agost, una diada que aplega una part important de l’afició castellera. Jo diria que part de l’atractiu té a veure amb el caràcter de plaça sense colla pròpia, amb tot el ritual que envolta la diada, els aficionats locals que la resta de l’any un es va trobant arreu del país… En un món casteller que ha evolucionat tant –en termes generals, canvis positius i necessaris, però que sovint també han suposat renúncies pel camí-, a mi la Bisbal em sembla el més semblant a una diada d’aquelles d’abans: el marc de la festa major de poble petit, l’inici a la una del migdia, la contractació de colles foranes, el tracte d’encaixada de mans amb que se segellen els acords…
Els darrers anys, desafortunadament, una sèrie d’esdeveniments han afectat força aquesta imatge de la plaça. El primer va ser l’any passat, quan la Vella de Valls va renunciar a participar en l’actuació per motius econòmics. Aquesta renúncia va anar acompanyada de la revelació que els rosats havien estat cobrant durant anys un “plus” (!) directament de l’antic alcalde (!!) sense que ho sabessin les altres colles (!!!) ni els organitzadors de la diada (!!!!). La participació de la Jove de Tarragona enlloc de la Vella feia, sens dubte, que la diada perdés en rivalitat, però obria altres possibilitats. Sobre aquest tema ja em vaig estendre en una altra entrada d’aquest blog.
Ja fa un mes i escaig es va saber que, altre cop, la Vella havia renunciat a participar en la diada, aquest cop al·legant un excés de compromisos en aquelles dates, una posició perfectament legítima però també qüestionable. De nou, la Jove de Tarragona era contractada com a substituta, tot i que, en ser per segon any consecutiu, apuntava a una consolidació dins el cartell.
Tan sols unes setmanes després d’haver-se tancat l’acord saltava la notícia que, a causa d’una retallada en el pressupost de la festa major –al seu torn, ocasionat per la caiguda d’un patrocinador-, la diada quedaria reduïda a dues colles: els tarragonins, que encara no havien signat contracte amb l’ajuntament, en quedaven fora. Deixo de banda el lleig fet a la Jove de Tarragona i el fet de fer quedar malament els organitzadors de la diada. Miro d’analitzar el que considero un error des d’una perspectiva estrictament de l’ajuntament de la Bisbal.
Segurament els aficionats als castells cometem sovint l’error de creure que aquests se situen en el centre de l’univers, i som incapaços d’entendre de forma objectiva qualsevol retallada o retrocés en aquest àmbit. Potser, de fet, l’ajuntament de la Bisbal fa bé de retallar en una colla la diada i no eliminar alguna altra activitat. Potser els veïns de la Bisbal prefereixen –és només un exemple- una orquestra de ball més a un colla més. Però fins i tot encara que fos així, crec que des de l’ajuntament de la Bisbal s’hauria de tenir en compte un altre factor, com és el de la projecció. La Bisbal és un poble petit i amb poca presència als mitjans, fins i tot als locals –ho sé; hi he treballat-. Amb motiu de cada festa major, en canvi, la Bisbal apareix als diaris com l’Avui o La Vanguardia, o al telenotícies. Durant anys, la Bisbal va ser una de les diades fixes en les retransmissions castelleres del 33. L’any passat va recuperar aquesta condició privilegiada amb un especial Quarts de Nou. Quants esdeveniments celebrats a la Bisbal li reporten mitja hora de televisió al 33? Cap altre, em temo. Per això crec que rebaixar la categoria de la diada és un error.
La cosa, però, no acaba aquí. L’agència Inta/ACN publicava aquesta passada setmanaun breu amb unes declaracions de l’alcalde de la Bisbal, Josep Maria Puigibet, en què assegurava que buscaria “calers sota les pedres” per tal que la Vella participés a la diada aquest 15 d’agost. Segons sembla, l’alcalde va assegurar posteriorment als organitzadors de la diada –el Salvador Ferré, l’amic Pep Anton…- que ell no havia dit això, sinó simplement que li sabia molt greu que la Vella no fos a plaça, i que en tot cas el que estava clar és que aquest any no hi haurà tercera colla: ni Jove de Tarragona, ni Vella de Valls.
Tot i que amb reticències –un ja comença a estar fart de l’excusa del malentès/manipulació i que sempre s’acabi matant el missatger- donarem per bona la versió 2.0 de l’alcalde i acceptarem que el breu d’Intra no era del tot exacte. Sigui com sigui, em temo que les declaracions de l’alcalde suposen una nova fotuda de pota, i a més triple: suposen un clar menyspreu cap a la Jove de Tarragona que aquesta –amb independència de la diferència de nivell que la separa de la Vella de Valls- no mereix; torna a deixar en fals als organitzadors de la diada; i fins i tot deixa en mala posició la Vella, ja que dóna a entendre que si no volen actuar a la Bisbal és per diners, quan no és aquest el motiu que els seus dirigents van argumentar quan hi van renunciar.
Insisteixo: no sóc veí de la Bisbal i per tant no sóc ningú per dir-los com han d’administrar els seus impostos, però sí crec que la diada del 15 d’agost és un dels patrimonis més importants del poble. Els esdeveniments que hem comentat no li fan cap bé, em temo…
