En el llibre “Castellers. Història, tècnica i present” (Columna, 1997), el company Joan Beumala i jo proposàvem una classificació de les construccions castelleres en dos tipus: les pertanyents al repertori clàssic i les que formaven part del repertori estrambòtic. Al primer tipus hi correspondrien els castells diguem-ne de tota la vida: el pilar, el dos o torre, el tres, el quatre, el quatre amb l’agulla i el cinc. En el segon grup, en canvi, hi hauria els castells menys usuals, els esporàdics, els que no es veuen tan sovint a les places o que fins i tot només s’han fet excepcionalment, com ara el sis, el tres amb l’agulla, el nou…
Avui potser no faria servir l’etiqueta de “estrambòtic” per al segon tipus de repertori, però penso que, en allò essencial, la classificació proposada continua sent vàlida. En aquest sentit, sóc del parer que en el Concurs de Castells de Tarragona només s’haurien de tenir en compte les construccions que he esmentat per al repertori clàssic, amb el matís que també hi inclouria el tres aixecat per sota, i no tinc clar si també s’hi hauria de tenir present el pilar alçat per baix. Això implicaria, doncs, descartar de la Taula de puntuació castells com el tres amb l’agulla o el nou, que actualment sí que hi estan inclosos. A vegades s’ha sentit dir que el Concurs de Tarragona hauria de recollir allò que es veu a les places, o sigui, allò que realment existeix, ens agradi o no. Aleshores, s’hauria de ser conseqüent i incloure-hi totes les variants de castells que s’han arribat a fer. Amb altres paraules: per exemple, per què el 3 de 8 amb l’agulla sí i el 6 de 7 no? Imaginem-nos, doncs, les dificultats que implicaria haver de recollir totes les construccions que s’han arribat a fer o a intentar. I això ho dic perquè per les places castelleres s’han fet o s’estan fent castells com els següents (no m’invento res): pilars de 5 i de 6 aixecats per sota, 6 de 7, 9 de 7 (amb 1 o 3 enxanetes), 9 de 8 (amb tres enxanetes), 3 amb l’agulla, 5 de 7 amb l’agulla, 2 de 6 aixecat per sota, 7 de 5, 7 de 5 amb dues agulles, 9 de 5 amb agulla al mig, 9 de 5 amb tres agulles (a les torres), pilar de 6 amb folre (colles universitàries)… I això sense oblidar castells com un 15 de 8 o un 4 de 8 alçat per baix que alguns historiadors diuen que es van fer al segle XIX, o els castells amb aconxaneta que s’han fet i encara es fan.
Per acabar: sempre he cregut que en una plaça les colles poden fer el que vulguin pel que fa al repertori i d’altres aspectes (sempre dintre dels límits marcats pel sentit comú), però per al Concurs de Tarragona seria més senzill cenyir-se als castells clàssics.
(Una altra versió d’aquest article es va publicar al Diari de Tarragona el 31.05.08)
