Deia Lluís Feliu diumenge, responent a una pregunta de la premsa, que era conjuntural que la seva colla s’hagués situat al capdavant del panorama casteller, i que estava segur que en poc temps les “quatre grans” hi ocuparien el lloc que els correspon. Afegia, tot fent un exercici de l’expressió prudent que caracteritza sovint els dirigents dels Capgrossos, que la gran actuació que acabaven de fer, ja l’havien completat a la mateixa diada del 2006. Lluís: com estic segur que has percebut, no som al 2006, castellerament parlant.
Diumenge, ja abans de l’actuació, i encara més després, enraonant amb gent dels Capgrossos, vaig poder percebre la il·lusió que hi ha a la colla del Maresme. Parlen dels assaigs de la torre de nou amb folre i manilles i que si poden la tiraran per Les Santes, o si no al Concurs, o si no per Tots Sants; de la bona i variada canalleta que tenen, del bé que porten treballats els castells, que tornen a assajar seriosament el pilar… Justifiquen l’èxit en el 3 de 9, el 5 de 8 i la torre de 8, tot i els molts nervis, en el convenciment que dominen la tècnica. És a dir, que s’ho creuen de veritat. Encara no he sentit en cap conversa amb gent dels Capgrossos esmentar el nom del Xevi Castellví. I això és molt bo! Amb en Xevi diumenge hi vaig parlar 5 minuts mal comptats i vam fer broma d’aquest “oblit” de què és “víctima”, quan encara no fa ni mig any que no dirigeix la colla, i després d’haver demostrat que ha estat una persona crucial, no només als Capgrossos, també al Món Casteller. No cal que digui perquè ho ha estat, l’estadística parla tota sola. Però sí que vull ressaltar que ha triomfat gestionant l’èxit, que ja és molt difícil, i també evitant que, quan després de Les Santes del 2006 ningú no donava ni un duro per la seva colla, s’ensorressin, i darrere seu, el Món Casteller quedés més que tocat. En els Capgrossos, tinc la impressió que durant aquests dotze anys de vida que tenen, hi ha hagut una confluència màgica de bona gestió i gent optimista.
Diumenge, al costat dels Capgrossos, i no em refereixo als Castellers de Sants, cares llargues i de circumstàncies. Els minyons no “piten”. A banda del fet objectiu dels registres pobres que han assolit enguany, al seu rotllo s’escolta massa el plany que si tinguessin més gent ja tirarien el 3 de 9, que si no hagués plogut tal dia ja tindrien la torre de 8, que aquest o l’altre s’ha pres un any sabàtic… Els Minyons aquest any van molt poca gent, i així no es poden fer grans castells. A més, el descens vertiginós de camises és un símptoma de fatalitat que si no es pot corregir a temps, després és massa tard, perquè és el catalitzador d’un munt de problemes latents que existeixen a totes les colles, però que no es manifesten quan tot va bé.
A la Colla Vella dels Xiquets de Valls no crec que aquest any només l’haguem de jutjar per l’actuació de la Selva del Camp, molt inferior a la que hi va fer l’any passat. A més, ja sabem que la Vella ha tingut, tradicionalment, un “modus operandi” en podríem dir, diferent del dels Minyons. Però s’hi manifesta un tic preocupant: la falta de fe. Però no la falta de fe castellera, sinó la poca fe en la nova direcció. Algú ha sentit dir a cap casteller de la Vella que enguany, amb el nou cap de colla, les coses van bé? Algú hi ha sentit parlar amb un mínim de confiança del nou cap de colla? És que jo, francament, no n’he sentit parlar gairebé ni malament! Sempre t’acaben dient que -…bé, no hi ha hagut ningú més que n’hagi volgut agafar la direcció, que és una persona que…- Ah!, i moltes arrufades de nas. Com a mínim, fins l’any passat, la Vella tenia un cap de colla, el Raül Martín, que aixecava passions, bones i dolentes, dins i fora. I a la Vella, que crec que necessita un lideratge fort i clar, aquesta situació actual no l’afavoreix gens.
De la Colla Joves Xiquets de Valls, enguany, no en puc dir gran cosa. Encara no l’he vist actuar; ho faré diumenge que ve a Valls. Sé que el cap de colla, Pere Rico, no volia continuar al càrrec per raons de feina, però que s’hi ha hagut de reenganxar per falta de substitut. També que han tingut un bon començament de temporada en la gamma bàsica de vuit, i que la feina de troncs i especialment amb el pom de dalt, és en bones mans. Si aquest diumenge tenen sort, podran encarar un bon Sant Joan, i no haver de patir fins a Sant Fèlix, com l’any passat. Tenir o no tenir sort, a la Colla Joves, és molt important, com es va veure a Vic.
I, finalment, parlant de les “colles grans” a què es referia Lluís Feliu, Vilafranca. Ningú no dubte que els Castellers de Vilafranca continuen tenint la millor mà de cartes del moment. Ningú no dubte que guanyaran el Concurs sense haver-s’hi d’escarrassar massa –fins i tot, vistes les coses, s’ha exagerat dient que amb una Tripleta en podrien tenir prou…-, perquè no tindran un rival a la seva alçada. És molt aviat per dir-ho i, segurament, no serà tant fàcil, però els pronòstics castellers no acostumen a fallar. El fet, però, és que a aquestes alçades de la temporada, les sensacions que transmeten els Verds no són tan bones com altres anys. Al rotllo vilafranquí hi ha un cert rau-rau, i al nou cap de colla, David Miret, potser li convindria no sortir-se massa de l’arquetip de guió que els darrers set anys els ha donat un èxit aclaparador. Es comentava, cap el final del mandat de Lluís Esclassans, que alguns “soca-rels” li recriminaven una certa falta de carisma, a l’estil Melilla, i s’havia especulat, fins i tot, que li havien suggerit sibil·linament que es retirés després del Concurs del 2006, envoltat d’èxit. Això amb l’Esclassans, que ha estat un gran cap de colla i que ha aconseguit el que ha aconseguit. Amb el David Miret, hi haurà més condescendència? Aquesta temporada, els Verds, s’han encallat amb el 3 de 8 per sota, i a les actuacions, les “camarilles” vilafranquines ja parlen que aquest objectiu els està entrebancant l’inici de temporada. Els resultats els donen la raó, i això és perillós per un cap de colla novell que s’ha encaparrat durant molts mesos amb aquest castell, sense èxit i, segurament, hipotecant altres objectius més lògics. Malgrat tot, confio que el David se’n surti.
Ja ho veus, Lluís Feliu, això de les “quatre grans” és molt relatiu. Ja se que no m’avanço a ningú, però sí que vull formar part dels que donen la benvinguda als Capgrossos al nucli de les “colles grans” del Món Casteller.
