A propòsit de Valls

Deia l’excap de colla de la Jove de Tarragona, Joan Ramon Ocaña, tot just després de la gran diada de Sant Joan a la Plaça del Blat de Valls, que “…la Vella, avui ha presentat la seva candidatura al Concurs!”. Certament, els castellers de la Colla Vella, més enllà de les consideracions sobre el seu lideratge intern, van demostrar dimarts que mantenen intacta la seva fe en els castells. Com recordava acabada l’actuació Manel Urbano, el cap de colla adjunt dels de la camisa rosada, són els únics que han descarregat el conjunt de tots els grans castells que aquest any la resta de colles han plantat per les places del país: el 3 i el 4 de nou amb folre, el 5 de 8, el 4 de 8 amb l’agulla, la torre de 8 amb folre, el pilar de 6 i el pilar de 7 amb folre. La Vella, doncs, amb el seu cop d’efecte de dimarts, ha assolit el lideratge momentani del Món Casteller. I de tot aquest repertori que ja ha completat, crec que en destaca el domini amb el pilar –quin recital, especialment a Completes, del terç Alexis Martín!- . És, de gairebé tots els castells esmentats, el menys valuós, però també és cert que és el que els obre la porta més directa a la Gamma Extra: amb el pilar de 7 i el 4 de 9, una colla gran com la Vella es pot plantejar seriosament el 4 de 9 amb folre i l’agulla, i el pilar de 8 amb folre i manilles. Per aquesta raó, també crec que Ocaña considera que la Vella ha deixat clar a la Plaça del Blat que, si les coses no se li torcen, un extrem gens descartable d’aquí a l’octubre, anirà a guanyar el Concurs. També és cert, però, i hi coincidim molts aficionats, periodistes i castellers que vam poder presenciar la Diada de Sant Joan a Valls, que la Colla Vella ha d’afinar molt el seu repertori perquè li esdevingui fiable. A banda d’engrescar les camises que encara són a l’armari per poder comptar amb prou efectius a plaça, al 3 i al 4 de 9, i al 4 de 8 amb l’agulla, els cal molta feina, és a dir, molt d’assaig, i replantejar, també, alguns pisos massa matussers i un pèl improvisats. Tampoc no és un bon senyal la reculada, a mig pujar, de canalla que han tingut aquest any, o que algun component del pom de dalt pugi a un castell somicant. La canalleta de la Vella és bona pujant, però li cal confiança, i aquesta és una altra feina pendent d’arrodonir, perquè quan comencin les caigudes, que fins ara sortosament han pogut evitar, els petits ploricons poden esdevenir un drama.

La Colla Joves, dilluns i dimarts va estar a l’alçada. A mi, tècnicament i estèticament, el que expressen els castells de la Joves m’agrada molt. Aquesta temporada, en només 9 dies, han descarregat tres vegades el 5 de 8. És un cinc que diu moltes coses positives si el projectem dalt d’un folre. Els pisos superiors i els poms de dalt semblen excel·lents, tot i que, potser d’aquí a l’octubre, caldrà plantejar un alleugeriment a terços, com ha reconegut algun casteller de la camisa vermella. Per tant, és molt possible que, com fa dos anys al Concurs, enguany el 5 de 9 folrat torni a ser la seva gran aposta. Pel que fa al 3 de 9 que va descarregar de sortida, a banda dels problemes que va evidenciar a la descarregada al folre i a terços, és un castell que només es pot interpretar positivament. M’imagino que, tenint ja aquest castell a la butxaca, la Joves s’ha tret un bon pes de sobre, i això és molt important pel convenciment i l’autoestima dels castellers. No és bo haver-se de sentir a dir fins el mateix dia 30 d’agost, Diada de Sant Fèlix, que “aquest any no hi seran les quatre millors, a la Plaça de la Vila de Vilafranca”. La Joves, com gairebé totes les grans colles actualment, pateix la reculada de camises i, en aquestes condicions i sense els grans pilars per la mà, és difícil mantenir al dia la capacitat de resposta en un duel, en un cara a cara com el de dimarts a la Plaça del Blat. Ja se sap que, en això dels castells, i excepte alguna raríssima excepció rosada, tenir capacitat de resposta, ser el que en el món del futbol és un “killer de l’àrea”, és més fàcil amb tres-cents castellers assidus a les sortides i, especialment, als assaigs.

Després de Sant Joan, doncs, ja tenim la Joves, la Vella, els Capgrossos i els Minyons fent bullir l’olla grossa castellera. Sobre els Minyons, el 10 de juny pensava que aquest any “no pitaven”. 5 dies després, però, amb la bona actuació a Barcelona –2 de 8f; 3 de 9f; 5 de 8 i p6c-, jo mateix vaig pensar que potser era una afirmació massa agosarada, precipitada o, fins i tot, errònia, i que calia precisar. En aquest sentit, doncs, cal dir que ningú no dubtava que els Minyons aquest any no podrien fer aquests castells. Els dubtes rauen en la capacitat de la colla de renovar les estructures i, el que és molt important, en la capacitat, o no, d’engegar una dinàmica engrescadora que els situï més amunt de la bàsica Tripleta Màgica. La Diada de Festa Major de Terrassa, o potser aquest diumenge a Sant Cugat, ens en donaran més pistes.

I Vilafranca, on és? L’adveniment de les colles de Valls al “Regne dels 9 pisos”, encara fa ressaltar més l’estranya situació que, a aquestes alçades de temporada, evidencien els Castellers de Vilafranca. Acostumats tots a veure’ls marcar el pas de la resta de colles, l’oblit que pateixen als grans titulars és inquietant. De moment, ningú no gosa a anar més enllà dels dubtes lògics en comprovar que només han carregat un castell de nou; però la indulgència castellera és molt cara i curta quan s’ha de concedir a qui, des de fa tants anys, ocupa el cobdiciat número 1. La pregunta “Què passa amb Vilafranca?”, ja s’ha convertit en recurrent per les places, i hi ha qui, més mordaç, ja comença a fer brometa amb el 3 per sota. L’altre dia, un company de professió em deia “…que al Fèlix Miret no li agafi un constipat perquè, fixa-t’hi, sense el pilar estaríem parlant d’actuacions de 3, 4 i torre de vuit!”. Als Castellers de Vilafranca els cal fúmer un cop de puny sobre la taula, fent servir una expressió metafòrica, i més val el cap de setmana que ve, que no pas l’altre, perquè d’aquí a un mes hi ha l’actuació de Les Santes, al costat d’una colla, els Capgrossos, auspiciada en certa mesura pels Verds, i que, a dia d’avui, ja s’ha situat un pas endavant. Si és cert que els vilafranquins ja han deixat estar el 3 de 8 per sota per final de temporada, dissabte al Serrallo estaria bé plantar-hi la mateixa actuació que la Vella va fer dimarts a Valls, l’anomenada “Tripleta Vilafranquina”. Sembla que no serà així, segons va córrer a la Plaça del Blat.

Finalment, també cal destacar, a l’endemà d’aquest Sant Joan, que hi va haver  vida castellera més enllà de Valls. A Tarragona, a la tarda, amb força caliu a plaça de la Font, les colles de la ciutat també van ensenyar tímidament les cartes. Les dues grans, la Jove i els Xiquets, que a aquestes alçades de la temporada encara van una mica a la seva, no se’n van poder estar, però, de reafirmar els seus projectes. Els Xiquets, tot i que ho van intentar dues vegades amb el 4 de 8, es van quedar com estaven, si en fem una lectura positiva. Però, la Jove, va poder encendre la seva primera traca de l’any. El pas a pas metòdic de Jordi Crespo ja els ha donat el primer bon resultat.

Facebook Comments