Frankfurt i la incultura castellera

D’entrada, cal felicitar efusivament la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca perquè van ser uns excel·lents ambaixadors dels castells en la Fira del Llibre de Frankfurt, on, especialment el primer dia, dissabte passat, van fer una gran actuació amb castells de la categoria del 4 de 8 amb l’agulla, el 5 de 8, el 2 de 8 o els pilars de 7 i de 6. Igualment, cal fer extensiva la felicitació als organitzadors de les actuacions castelleres a Alemanya, ja que s’ha demostrat que l’elecció d’aquestes dues colles va ser tot un encert. Dit això, vull parlar d’un aspecte no tan positiu al voltant de la presència dels castells en aquesta fira. Dissabte passat, de matinada, qui això signa estava mirant el programa “3/24”, de notícies, de Televisió de Catalunya quan van oferir una informació sobre l’actuació castellera a Frankfurt. Així, amb les imatges de fons d’una torre de 8 dels Castellers de Vilafranca, s’informava el telespectador que l’exhibició havia estat un èxit entre el públic i que les dues colles s’havien ajudat mútuament a l’hora de fer pinya. Sorprenentment, res no se’ns deia dels (importantíssims) castells que s’hi havien fet. L’endemà diumenge busco la notícia en dos diaris nacionals com són El Periódico i l’Avui (*) i novament quedo sorprès: la mateixa foto de la torre de 8 il·lustra una informació on, una altra vegada, es tornen a ignorar les construccions que es van fer en aquesta exhibició. La meva reflexió és la següent: ¿com es pot donar una notícia de castells sense dir, precisament, els castells que s’han fet en una determinada diada? ¿Algú s’imagina que això mateix passés en una informació, per exemple, d’un partit de futbol? ¿Tant costa d’entendre que els castells també tenen un element diferenciador que és el resultat? ¿És que els periodistes no especialitzats no són capaços de simplement dir els castells que s’han fet en una actuació determinada? Al juliol es van fer públics els esperançadors resultats d’una enquesta sobre el grau de coneixement i acceptació dels castells entre la societat catalana. Malauradament, un cop més es comprova que entre alguns professionals de la informació no especialitzats la incultura sobre els aspectes més bàsics dels castells continua sent una trista realitat.

(*) Els responsables d’aquests dos mitjans no van considerar oportú que ni Josep A. Falcato ni Joan Beumala, els periodistes especialitzats i dos bons professionals, s’encarreguessin de la informació de l’actuació de dissabte.

(Article publicat, i mutilat, al Diari de Tarragona el 20.10.07.)

Anterior articleUn ianqui escriu de castells
Següent articleLA CONTRACRÒNICA. Aquest any sí. Santa Úrsula’07
Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 1967, però els meus pares, els meus avis i els meus avantpassats més propers són gairebé tots del municipi alacantí de Petrer (Valls del Vinalopó). Em vaig llicenciar en filologia clàssica, però faig de professor de català per a adults. Em dedico al periodisme casteller des del 1986. El 1994 vaig començar a escriure al diari Avui, on vaig ser fins al 1999. El 1995 vaig publicar el llibre Castells i castellers. Guia completa del món casteller. Del 2005 al 2008 (tots dos anys inclosos) he estat fent el programa "Tres rondes" de Catalunya Informació amb Joan Beumala i Josep Almirall, i col·laboro habitualment amb la revista Castells. També sóc director de la col·lecció L’Aixecador, de Cossetània Edicions de Valls, dedicada monogràficament als castells.