Els Xiquets de Reus em cauen bé, ho haig d’admetre. La qual cosa, en principi, aniria contra la meva genètica tarragonina. Però el cert és que em cauen bé. Suposo que té a veure amb el fet que hi vaig començar a tractar en el moment en què tocaven fons (anys 99-2000), i he pogut veure com de mica en mica n’han anat sortint, del pou. El que han fet els de la camisa avellana en aquests darrers anys em sembla realment admirable, un exemple del que es pot fer a base de convenciment, esforç, paciència i molta fe. Des de la barrera, de forma intermitent, he pogut conèixer poc a poc una gent que ha sabut treballar amb humilitat però al mateix temps amb orgull. Per això em vaig alegrar moltíssim quan en el Concurs de l’any passat van tornar a lluir folre. I, ja posats, em va agradar que fos justament a Tarragona.
Probablement en la meva simpatia pels reusencs també hi ha influit que el tracte amb els caps de colla que he conegut (Enric Puyuelo, Antoni Cano i Jordi Peñalver), així com altra gent de la colla, ha estat excel·lent. Això pot semblar una tonteria, i més ara que les coses van bé, però com a periodista agraeixes que en els moments difícils se sàpiga donar la cara. Recordo que, quan encara era relativament passarell en tema casteller, em vaig colar en una assemblea de la colla força complicada. Tothom em va mirar com demanant-se què feia allà, però a ningú se li va ocórrer dir-me que marxés. No hauria passat el mateix en altres colles…
En paral·lel a la recuperació de la colla, de Reus també m’ha agradat el model de ciutat castellera que s’ha anat construint els darrers anys, amb diades àgils, entretingudes, generalment dissabte a la tarda, humanament disfrutables (en comparació amb els “totxos” que ens hem d’empassar a Tarragona). Crec que han sabut adaptar-se a la realitat d’una ciutat en la que l’afició castellera és més aviat discreta i per tant cal mimar-la. L’únic que continua sense convèncer-me -i així ho vaig dir fa un parell d’anys justament en un debat a la seu dels Xiquets- és la Diada del Mercadal, que per mi té un punt de “nou ric” i que continuo pensant que no funciona: les colles grans sembla que hi van per obligació i en el balanç final acaba pesant més la quantitat (s’hi han fet X castells de nou) que la qualitat (el castell veritablement més destacat de fa dos anys va ser el tres de vuit dels propis Xiquets de Reus).
Tot això ve a compte de la diada de Sant Pere de dissabte passat, que va confirmar i ampliar tot el que jo deia. Respecte a la colla local, completaven una actuació que ni Xiquets ni Jove de Tarragona han portar a plaça encara i ja comencen a pensar en folres. A plaça em va semblar veure moltes cares noves, i el Jordi Peñalver em va confirmar com en el tram final de la temporada passada s’hi va incorporar a la colla força gent jove. La cosa promet.
Pel que fa a la diada, suposo que l’emplaçament a la plaça del Castell venia motivat per la coincidència amb altres actes al Mercadal, però valdria la pena plantejar-se un canvi més permanent. El Mercadal sempre queda buit i fred, i no només perquè la plaça sigui gran, de manera que potser valdria la pena reservar aquesta plaça per diades puntuals. L’actuació de dissabte també va funcionar pel que fa a les colles convidades, uns motivadíssims Castellers de Lleida i Xics de Granollers -encara que aquests no tinguessin tanta sort-. Ho comentava també, en acabar, el cap de colla reusenc: durant anys Reus s’ha entestat a portar colles grans per les diades de festa major, i després són les colles mitjanes les que es prenen seriosament la plaça i hi aposten amb els seus millors castells. I jo, la veritat, no canvio veure una clàssica de vuit dels avellana i un tres de vuit lleidatà per un cinc de vuit de qualsevol de les grans que no ha desplaçat prou efectius com per fer-hi un castell de nou.
[diada data=20070623 cpob=125.01]
