La Diada de les Festes de Santa Tecla, també coneguda com la “nova-inventada diada”, la “diada impostora”, la “diada sense pedigrí” i la “diada del talonari” –noms tots ells que reclamo siguin adoptats de forma oficial per l’organització- es presenta aquest any interessant. Les dues colles forànies es plantegen portar tres castells de nou a la diada, amb la torre de nou com a tercera construcció en el cas dels Castellers de Vilafranca –que tampoc no descarten el pilar de vuit- i el cinc de nou en el cas de la Vella. En el sorteig celebrat aquest dissabte els representants de les dues agrupacions han insistit en la importància que concedeixen a la diada. Cal recordar que un altre dels noms que recentment s’han proposat per l’actuació és el de “diada de la mediocritat de les colles locals”, i, en aquest sentit, tant la Jove com els Xiquets tenen com a principal objectiu el tres de nou amb folre, amb la voluntat d’acompanyar-lo del cinc de vuit.
Bones expectatives, doncs, que espero es facin realitat. Suposem –i ni tan sols és el millor dels escenaris possibles- que la diada acaba amb un parell de castells de gamma extra, un d’ells carregat, i almenys un tres de nou d’una colla local i un cinc de vuit de l’altra. Aquest resultat situaria la diada com la millor, a banda de Sant Fèlix, del que portem de temporada. És clar que el resultat podria ser encara pitjor, però només el fet que puguem somiar-lo ja és un grau de diferència important respecte anys anteriors quan, en temporada sense Concurs –com ho és aquesta- Tarragona ni tan sols aconseguia situar-se dins la vintena llarga de places de nou. Podríem dir, doncs, que aquesta tercera edició pot acabar de consolidar la “nova-inventada-impostora diada”, tant dins les festes de la ciutat com en el panorama casteller.
Que les colles de fora apostin fort per Santa Tecla no ho fa tan sols el talonari, ni que es tracti d’una actuació molt ben resolta quant a organització, ni molt menys la fascinació i estímul que pugui suposar actuar a Tarragona. Ho fa, sobretot, l’interès legítim de cada colla, el propi rendiment que n’espera obtenir.
Això és més clar en el cas de la Vella, que des d’un primer moment ha apostat clarament per fer-se seva la diada, cosa lògica tenint en compte que probablement cap altra colla –a excepció de les locals- la necessita tant. Més encara quan els últims anys han anat perdent places prou importants –el per què hauria de ser objecte d’anàlisi intern-. A banda dels lligams més o menys mítics o místics que els vallencs hi vulguin buscar, que també tenen la seva importància, el cert és que, per ser en diumenge, per la situació dins el calendari i perquè comptaran amb l’ajut a les pinyes de dues colles més, la Vella sap que Tarragona està en bones condicions per fer front a l’altra colla convidada, sigui quina sigui. S’ha dit, amb encert, que Tarragona servirà la Vella per fer els deures pendents de l’agost. Però és que la dinàmica dels darrers anys indica que és molt probable que sovint n’hi hagi, de deures pendents de l’agost. De manera que poder jugar una pròrroga, i en un terreny molt més propici, a sobre, és molt convenient per la Vella.
Vilafranca, en canvi, no té un problema de manca de dates. Ha fet grans –o ha contribuit decisivament a fer-les- places i diades que anys enrera no comptaven, com ara les Santes de Mataró i la festa major de Vic, domina les grans places històriques del Penedès i el Baix Gaià (aquest any ha fet el ple: Altafulla, Torredembarra, el Catllar, la Bisbal, Llorenç, l’Arboç…) i a sobre ha consolidat la seva presència a la Mercè, en terreny enemic. Estrictament parlant, Vilafranca no necessita Santa Tecla, si bé la diada li pot ser molt convenient, especialment en any de Concurs. Però la millor colla, amb el millor calendari, no pot deixar escapar una plaça com aquesta. Menys encara si ha de quedar en mans de colles rivals. A més, un bon líder – i els Castellers de Vilafranca ho són- no deixa passar cap oportunitat de refrendar el seu lideratge. No és només que no s’amagui, sinó que segur que hi ha poques coses més estimulants que guanyar els rivals en una plaça que ells mateixos han assenyalat com a preferent.
Fa dos anys, els Castellers de Vilafranca van fer la millor actuació en la nova diada de Santa Tecla però, en canvi, no van ser convidats a l’edició següent. La Vella, que va provar un castell de gamma extra però sense èxit, sí. Es pot pensar que el càstig i el premi respectius van ser excessius respecte els mèrits de cadascuna. Això sí, si el que volien transmetre els organitzadors era que ningú havia de pensar que ja tenia garantida la participació a la diada, el missatge va ser clar. També, entenc, era un moment per provar formats i combinacions. Un dels atractius d’aquesta nova (i inventada, i sense pedigrí, i…) diada era -davant la cada cop més incomprensible negativa dels Minyons a actuar en el Concurs- que permetia la possibilitat de portar una de les grans colles existents a Tarragona. Tot i això, l’actuació discreta que els egarencs van fer l’any passat probablement els hagi condemnat a passar unes temporades al purgatori, pel que fa a la diada de Santa Tecla. La Joves és una aposta encara menys segura, com es va veure en la diada dels 25 anys de la Jove que, d’alguna manera, va marcar el camí cap aquesta nova diada de les festes.
Queda la possibilitat que en el futur hi participin altres colles com els Capgrossos –una possibilitat que de ben segur despertaria simpaties a Tarragona-, però tinc la sensació que el cartell d’aquesta tercera edició té moltes opcions de consolidar-se com a fòrmula preferent amb la condició, és clar, que ningú abaixi la guàrdia (incloent-hi la Vella, que també s’equivocaria si creiés que tres anys consecutius equivalen a plaça garantida): la Vella té una gran diada que necessita; Vilafranca té una diada estimulant i l’oportunitat de demostrar que pot guanyar allà on sigui; i la plaça té dues grans colles jugant fort. Tots contents.
Ara bé, així com crec que la participació de les colles forànies no té perquè estar fixada per uns determinats criteris, sinó que la flexibilitat pot ser justament un alicient, sí crec que caldria establir una fòrmula per a la participació de colles locals. En principi, ni ara ni segurament en anys hi ha dificultats per establir quines són les dues millors colles de la ciutat, que entenc que és el criteri que s’aplica actualment. Tot i això, crec que també s’haurien de marcar unes condicions mínimes, com ara haver descarregat el dos de vuit amb folre la temporada anterior. Marcar un criteri com aquest em sembla necessari perquè determinaria clarament qui hi és dins i qui queda fora, a nivell local; perquè no resulta coherent exigir el màxim a les colles de fora i no exigir un mínim a les locals; i, finalment, perquè si realment es pretén aconseguir una diada de primera línia, totes les colles participants haurien d’estar en disposició d’oferir una actuació de nivell.
