Diem-li Santa Tecla

(Espero poder escriure més àmpliament sobre la diada d’aquest diumenge a la plaça de la Font, però de moment, per anar fent boca i aportar més arguments a un tema que, com a mínim a Tarragona, interessa força, penjo aquest petit bitllet “d’urgència” que em van demanar d’El Punt de Tarragona i que ha sortit publicat avui.)
Oficialment es diu “Diada del Primer Diumenge de Festes”, nom llarg i artificiós. Bé, també hi ha qui l’anomena “diada inventada”, “diada impostora” i fins i tot “diada discriminadora”. Però deixem-nos estar de tonteries: a la llarga, el més lògic és que se l’acabi anomenant “Santa Tecla gran” o, senzillament, “Santa Tecla”. I no perquè hi hagi un contuberni judeo-massònic, ni perquè l’ajuntament sigui feixista, ni perquè Jove i Xiquets siguin uns traidors egoïstes, ni perquè la premsa manipulem… Simplement perquè el llenguatge és econòmic per natura i perquè, en definitiva, és la diada principal de les que es fan amb motiu de les festes de Santa Tecla. Dir que la nova diada va en detriment de l’actuació de Santa Tecla “tradicional” o “local” és una obvietat; lamentar-ho és un error propi d’aquell que no entén les dinàmiques del món casteller actual: una gran diada amb colles forànies només pot es celebrar en diumenge. Pragmatisme enfront una visió romàntica i, suposadament, defensora de la “tradició” a les festes de Santa Tecla. Perquè el que potser alguns encara no han entès és justament això: l’objectiu de la nova diada no és –no només- que la ciutat vegi grans castells els anys que no hi ha Concurs, sinó que les festes de Santa Tecla, de les més potents de tot el país a tot nivell, tinguin una diada a l’alçada de la resta del programa. Per què hi ha tarragonins que s’hi oposen és una cosa certament difícil d’entendre… I acabo: gràcies, Vilafranca! Felicitats, Xiquets!
Facebook Comments
SHARE
Nascut a Tarragona el 1974, llicenciat en Periodisme i Antropologia. L’atzar va fer que el primer text signat que vaig publicar fos, justament, una crònica castellera (fira de Santa Llúcia a l’Arboç de 1994). Anys després els castells es van convertir en una de les meves especialitats amb el treball a mitjans com El Punt, Més TV, com a subdirector de "Quarts de Nou" al 33 i responsable de la informació castellera de La Vanguardia. He publicat El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004) i participat en altres llibres de temàtica castellera. I no, no formo ni he format mai part de cap colla castellera...