LA CONTRACRÒNICA. Vilanova de nou al cor. FM Vilanova’07

La Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú torna a ser una plaça de nou. La Colla Vella dels Xiquets de Valls hi va plantar aquest dissabte un magnífic tres de nou amb folre que tornava la categoria a una ciutat que des del 2004 no veia un castell de nou pisos. L’últim l’havien fet els Castellers de Barcelona en la diada bordegassa al novembre d’aquell any;  el penúltim la pròpia Colla Vella per la Festa Major del 2003. Abans Vilanova havia viscut unes festes majors castellerament pletòriques amb castells de nou i cincs de vuit, i fins i tot un parell de  « gamma extra » :  la torre de nou amb folre i manilles  descarregada al 99 i carregada al 2001, que amb el quatre de nou del 2002 serien els últims nous dels verds a la plaça del que ells denominen  « la platja de Vilafranca ».

Al 2002 va haver-hi també ni més ni menys que 6 intents desmuntats de tres de nou, de Vilafranca, la Vella i dels amfitrions, els Bordegassos, que s’acomiadaven així del seu pas per la primera divisió; un pas breu però intents que els va acompanyar en els anys del tombar de segle, assolint castells com el tres de nou amb folre, el pilar de set i tots els castells de vuit, inclos el quatre amb l’agulla i el cinc.

L’actuació de dissabte dels Bordegassos poc feia pensar en aquella colla veterana però rejuvenida del 2000: un trist intent de quatre de vuit i una desafortunada torre de set que va caure a un pas de carregar-se. Les causes d’aquesta situació són complexes ben segur, tan en clau castellera com en clau vilanovina, però és una llàstima i una mala passada per la il·lusió i el bon fer dels actuals dirigents bordegassos, gent jove que estima la colla, que en alguns casos l’ha mamat, i que mereixen més convocatòria a l’assaig i més bon resultat a l’actuació.

Però Vilanova no és només una colla és també una plaça. Una plaça amb llarga tradició on ja s’hi feien castells al segle XIX, quan les colles vallenques plantaven castells de nou a grans esdeveniments com l’arribada del tren el 1881, on els Nens del Vendrell hi feien torres de set i pilars de sis quan eren els amos de la represa de finals dels 60, on hi va sorgir una de les colles més dinàmiques de la transició de finals dels 70 i on els de Vilafranca lluiren el seu lideratge a finals dels 90. Per tot això, va ser una bona pensada, que els vilanovins s’inventessin una diada de tarda per Festa Major on les grans colles del moment acompanyen els Bordegassos.

I Vilanova, que té una aficio antiga però poc compromesa, dissabte va brindar a la plaça un ple de gala, com en les millors ocasions. I les colles van respondre bé, fins i tot els desafortunats Bordegassos, i la plaça poc compromesa però molt entesa va agrair el resultat.

Després de recuperar la categoria cal mantenir-la. I a Vilanova l’afició reclama això. I reclama també que s’acabi una certa reticència bordegassa (o d’alguns bordegassos) cap a la presència dels Castellers de Vilafranca en la seva Festa Major. Al 2004, un anunci de castell de nou que no es va materialitzar en l’actuació va culminar un seguit de picades i malentesos entre vilafranquins i vilanovins que va provocar que no se’ls tornés a convidar en els anys posteriors.

Sense ganes de remenar si hi havia culpes o qui les tenia, ja ha passat el temps suficient com per oblidar-se’n i, en tot cas, perquè les trifulques entre colles no afectin a la plaça, o als organitzadors de la festa. Cal convidar els Castellers de Vilafranca a la propera Festa Major de Vilanova.  I sense desmerèixer per res l’excel·lent paper que han fet altres colles com la Jove de Tarragona, proposo als pabordes del 2008 que comencin a pensar en un doblet Vilafranca-Vella, amb compromisos de castells de nou, que torni a omplir i a fer vibrar la plaça vilanovina.

Al cap i a la fi, si la Plaça de la Vila s’omple, si l’afició es torna a il·lusionar, els que en recolliran els fruits seran els meus estimats Bordegassos.

Anterior articleL’alegria del Serrallo
Següent articlePeriodisme casteller
Vaig nèixer a Vilanova i la Geltrú al 1956 i soc periodista. He treballat a diversos mitjans i en diverses matèries, però sobretot a la tv i amb continguts de proximitat. Actualment dirigeixo el programa “Quarts de Nou” del Canal 33 i dono classes de Periodisme a la Universitat Ramon Llull. Als 15 anys vaig ser un dels 50 “melenuts” que van fundar els Bordegassos; ara soc més aviat calb. Sempre m’ha interessat que els castells tinguessin un tractament als mitjans de comunicació el màxim de normalitzat, és a dir crític, modern i homologable a altres activitats com els esports minoritaris o les manifestacions culturals amb elements de competició i espectacle. I ho he intentat a la ràdio: “L’Aleta” de Ràdio Penedès (1973), als diaris: “Terços Amunt” de Mundo Diario (1976); La Vanguàrdia (1993); a la tv: TVE-Catalunya, primera transmissió en directe d’un Sant Fèlix (1985); BTV, transmissions en directe de La Mercè (1995); XTVL possant en xarxa el programa “Va de castells” de Vilafranca TV (1997), o als llibres : “Deu anys de castells i altres coses” (1982), “Vilanova Bordegassa” (1997), tots dos amb altres autors.