Una qüestió generacional?

En aquesta temporada, sobretot en aquest tram final, hem vist com algunes colles han recuperat castells que feia molts anys que no feien, i que fins i tot no havien assolit mai. Em refereixo a la tripleta de 8 que van descarregar els Bordegassos al concurs, i al 5 de 8, que sumat al 2 de 8f, van descarregar els Xiquets de Reus. Aquestes dues colles, formen part de la generació de colles que a meitat de la dècada dels 90 van progressar espectacularment amb els seus primers folres, arribant fins i tot als castells de 9. Aquestes dues colles també tenen en comú que van fer una important travessa durant bona part de la dècada del 2000, en que amb prou feines mantenien els castells de 8, arribant fins i tot a perdre’ls en algun moment. No sé si és una qüestió generacional o no, però trobo alguns paral·lelismes en coses d’aquestes dues colles.

Tot i això, igualment trobo similituds en altres colles que també posaria dintre de la mateixa generació, sobretot pel nivell casteller assolit actualment, com serien els de la Vila de Gràcia, i els de Sant Cugat.
Les colles més veteranes han descarregat el 2 de 8f., més el 5 de 8 en el cas dels de Reus. A l’altra cara de la moneda, els de Gràcia han pogut carregar aquest 2 i el 5 també, però sense poder-ne descarregar cap. Els de Sant Cugat, si que han pogut descarregar el 2 de 8f., però no han pogut fer el mateix amb el 3 de 8.

Em fa la sensació que colles com Bordegassos i Reus, tot i fer molts anys que no assoleixen aquests castells, i que no es deu mantenir gairebé ningú en la mateixa posició en que els van defensar fa anys, vull dir, que són castells totalment nous, que res tenen a veure amb els que van dominar, necessiten menys arguments tècnics per descarregar-los que els castells de les colles més joves. És molt probable, pel que he anat llegint i observant, que St. Cugat i Gràcia tinguin una exigència d’assaig superior que Reus i Bordegassos, afinant molt més els detalls tècnics, i que necessitin uns trajectòria molt més consolidada. Necessiten complir tots els passos escrupolosament, anant pas a pas, abans d’enfrontar-se a reptes superiors.
Pel que he vist en els vídeos, alguns d’aquests castells que sols s’han carregat, aparentaven més garanties de descarregar-se que no pas alguns de les colles més veteranes. L’exemple més evident per mi, és el 5 de 8 que Gràcia carrega. Aquest castell presenta una solvència i seguretat molt més gran que la catedral de Reus  En canvi, el 5 que acaba descarregant-se és l’avellana, mentre el gracienc acaba caient tenint molts més arguments a favor per descarregar-se, o al menys aparentment així m’ho sembla a mi. Alguna cosa similar també em sembla que succeeix en altres castells. Algun 3 de 8, tant de Bordegassos com de Reus, l’he vist més inestable que el 3 que van fer els de Sant Cugat al concurs, que sols van carregar, i que no han pogut reeditar des de llavors. També em semblava més sòlid algun 2 de 8f que han carregat els de Gràcia, que no pas el 2 de 8f. descarregat dels vilanovins al concurs.

Amb això podríem donar aquell argument de: “l’experiència és un grau” Si, però quina experiència? Si contem que les “veteranes” van assolir aquests castells fa més de 10 anys i que ningú deu mantenir la mateixa posició, a que es refereix això de l’experiència?

Doncs penso que en les colles sempre queda alguna cosa dels castells assolits que s’ha anat transmetent entre les diferents generacions que han anat passant per la colla. Una manera d’entendre els castells similar, més atrevida, més agònica quan cal, sabent aguantar millor la pressió quan toca. En definitiva, una experiència que penso que es passa, que es “contagia” a través de la camisa, gràcies a tota la gent que n’ha format part al llarg dels anys. Sempre queda un pòsit en les colles d’aquesta experiència passada. Penso que aquestes petites coses, petits detalls, conformen el caràcter de les colles, per assolir segons quins castells, responent amb més determinació en els moments decisius.

També és cert que un cop arribat a un nivell determinat, crec que a les colles veteranes els hi costa més reeditar aquests grans castells assolits, que no pas a les colles més joves, que un cop descarreguen un castell, acostumen a mantenir-lo amb molta més eficàcia. Tenen una regularitat més sòlida que no pas les colles més veteranes, que sembla que actuïn millor sota determinats estímuls i impulsos que les colles mes joves, que en canvi són més metòdiques alhora de fer castells.

Facebook Comments
SHARE
Vaig néixer el maig del 1974. Sóc d’Altafulla i casteller dels Xiquets de Tarragona desde 1989. He presentat i dirigit durant 5 temporades el programa d’informació castellera d’Altafulla Ràdio “Pilar de vuit” . He copresentat el programa de tac12, "Finet i pel Mig". Col·laboro habitualment en les retransmissions especials de TV3 i col·laboro habitualment amb la revista Castells.