El Quocient de Càrrega és un bon exemple de com, de vegades, estudiant altres tradicions i a partir d’idees molt bàsiques, podem arribar a conclusions aplicables als castells.
Buscant l’origen dels castells, he estudiat els balls de valencians i les muixerangues del País Valencià. Tradicionalment, els grups que practicaven aquestes tradicions estaven formats per un nombre variable d’homes, entre 20 i 60, amb un mestre i un sol infant. La composició d’aquest grup és molt diferent al de les colles castelleres actuals, perquè nosaltres acceptem les dones i necessitem més quantitat i diversitat de gent (en alçada, pes, edat, etc).
Els castellers de tronc estan ordenats per pesos: Per exemple, un 4 de 8 tradicional portava quints d’uns 50 kg, quarts 60 i terços 70. Òbviament cada colla adapta el model teòric als castellers que té, i fa uns anys que la majoria de colles fan els castells notablement més lleugers. Però a mi no m’interessaven els detalls concrets, sinó el model general: El tronc d’un castell està format per pisos amb el mateix nombre de castellers i el seu pes va disminuint amb l’alçada.
En canvi, la figura més típica de les muixerangues i del ball de valencians és la torre. Tots sabem que al Penedès s’anomena “torre” al castell que té dos castellers per pis, però aquí em refereixo a una construcció totalment diferent: Es tracta d’una construcció humana on el nombre de persones disminueix amb l’alçada. Hi poden haver moltes variacions, però en aquest article agafarem com a model la que té 4 pisos formats per 4 bases, 2 segons, 1 alçador i 1 xiquet. Ho anotarem així: (4+2+1+1).
La torre no es pot descriure amb la nomenclatura castellera (3 de 6, 4 de 7, etc) ja que el nombre de persones de cada pis no es manté constant. El resultat és que la gran quantitat de noms que s’utilitzen per a dessignar les torres: campana, pilón, torre, torreta, desplegada, remat, roscana, alta, tomasina, desplegada doble, florentina, canya, dolçaina, xopera, alta de sis, sisena, etc.
Aquí arribem a la primera conclusió referida als castells: La característica que els diferencia de les altres construccions humanes és que els pisos del seu tronc tenen un nombre de persones constant. Tots els castellers del tronc posen els dos peus al damunt d’un mateix company, només la canalla pot anar enxarrancada. Com que els dosos sempre són dos i, per tant, tenen 4 cames, el tronc dels castells té com a màxim 4 persones per pis (els castells de més amplada són compostos, és a dir, tenen diversos troncs i poms de dalt).
Al tronc d’una torre, la majoria de persones (muixeranguers o balladors del ball de valencians), estan enxarrancats i per tant el seu pes es reparteix (tan el propi com el dels pisos superiors que suporten). Per tant, passa just el contrari que amb els castells: el nombre de persones disminueix amb l’alçada, però el pes de les persones es pot mantenir gairebé constant en pisos diferents.
Necessitava una fórmula matemàtica per expressar-ho exactament, però la unitat no podien ser els quilos, sinó les persones. Per tant vaig dividir les persones que pugen en cada construcció humana, pel nombre de baixos. Ho vaig anomenar Quocient de Càrrega perquè és una divisió (quocient) que expressa el pes suportat per cada baix (càrrega).
Això es pot calcular per a cada pis, però el pis de baixos ha resultat ser el més significatiu. Per exemple, la fórmula d’un 4 de 7 és (4+4+4+4+2+1+1), hi ha 4 baixos i 16 persones als pisos superiors, per tant el seu Quocient de Càrrega és QC(4de7) = 16/4 = 4. En una torre (4+2+1+1) tenim 4 bases i 4 persones als pisos superiors, per tant QC(torre) = 4/4 = 1, això vol dir que les bases aguanten, de mitjana, el pes d’un company, per tant, no pateixen i no necessiten gaire ajut de la pinya (crosses, contraforts, etc).
Tots sabem que, normalment, el pilar de 7, el 2 de 8, el 4 de 9, el 3 de 9, el 5 de 9 i el 4 de 9 amb agulla porten folre, i amb un pis més porten manilles. És una norma establerta per la tradició, però fins ara no sabiem exactament per què. Doncs bé, si calculem el Quocient de Càrrega de tots els castells, veiem que els castells amb folre tenen sempre un quocient de càrrega igual o superior a 6, i els que porten manilles, igual o superior a 7.
CASTELL FÓRMULA PUGEN BAIXOS Q. C. PINYES
4 de 8 4+4+4+4+4+2+1+1 20 4 5 Pinya
P 6 1+1+1+1+1+1 5 1 5 Pinya
3 de 8 3+3+3+3+3+2+1+1 16 3 5’33 Pinya
2 de 8 2+2+2+2+2+2+1+1 12 2 6 Folre
P 7 1+1+1+1+1+1+1 6 1 6 Folre
5 de 8 5+5+5+5+5+4+2+1 27 5 5’4 Pinya
4 de 9 4+4+4+4+4+4+2+1+1 24 4 6 Folre
3 de 9 3+3+3+3+3+3+2+1+1 19 3 6’33 Folre
2 de 9 2+2+2+2+2+2+2+1+1 14 2 7 Manilles
| Table | Table |
| Table | Table |
1: Torre de la muixeranga d’Algemesí QC(torre) = 1
2: El 2 de 8 porta folre perquè QC (2de8)= 6
3: El 5 de 8 no porta folre perquè QC (5de8)=5’4
