Diumenge 18

Gran resultat global en la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla, en tots, o en gairebé tots els aspectes.

La feina prèvia a la diada per mirar de complir els horaris, amb la previsió de 5 colles perquè l’actuació no s’allargués més del comte, va servir també perquè amb 4 colles hi hagués un esforç comú de tots els responsables per evitar que l’actuació s’allargués més del desitjat i funcionés a bon ritme.

Per fi una actuació on es compleix l’horari d’inici amb extrema puntualitat. La prematura entrada a plaça, mitja hora abans de les 12, va permetre avançar molta feina en aquest aspecte. També va permetre tenir converses amb companys de totes les colles durant aquells minuts d’espera, que van ser deliciosos. Segurament en un intent també d’espolsar-nos de sobre els nervis i la tensió dels grans castells que vindrien després, es parlava una mica de tot enmig de grans rialles.

La primera ronda es va complir ràpidament amb tot bastant previsible menys el 3 de 9 amb folre carregat de la Jove. Uns diuen que els nervis de després haver de fer el 5, altres que fer-ho massa aviat, doncs jo dic que va caure perquè és el 3 de 9, i això pot passar en un castell de tal envergadura, per molt que després es vulgui fer el 5 de 9 amb folre. Són castells totalment diferents, i una caiguda no té perquè afectar l’altra, al menys tècnicament. Una altra cosa és que moralment afecti, i que la desconfiança, sobretot per dalt, faci acte de presència.

La segona ronda ja semblava complir el patró tradicional d’aquesta diada, amb els grans castells que no sortien bé. Pel que fa al 5 de 9 de la Jove, vam veure’l fins just abans de la frontera que representa col·locar els dosos. És en aquell moment on es poden veure les possibilitats reals del castell i si hi havia corda per més.

El 3 dels Xiquets desmuntat amb l’acotxador gairebé col·locat va ensenyar que totes les possibilitats hi eren, i que res és fàcil en això dels castells.

En tot cas, la millor notícia per la Jove i Xiquets és que van salvar els fiascos sense caiguda, fet gens fàcil després de les desercions de la canalla i la desmoralització que això comporta.

El 4 de 9 amb folre carregat de la Vella, és l’únic castell dels que els hi van caure, que realment vaig veure amb poques possibilitats de descarregar, perquè les rengles es van anar ajuntat de dues en dues, ovalant-se, i quan això passa la sortida de la canalla es fa molt complicada. Si a sobre li afegim que el castell tenia punts de lleugeresa i de futur per dalt, encara ho va fer més difícil.
En la tercera ronda, per les colles de Tarragona era una mica o caixa o faixa per treure un bon resultat, i ho van aconseguir amb molt bona nota.

La Jove descarrega el 4 de 9 amb folre, que venint d’on venien (3 de 9 carregat i intent desmuntat de 5 de 9) no era gens fàcil, però res surt per casualitat. Castell descarregat sense gaire angúnies, més que les típiques d’un 4 de 9.

Tampoc és casualitat que Vilafranca descarregui el 2 de 8 sense folre, en un exercici de castellística tècnica impressionant. A més del castell en si, del seu valor i la seva dificultat, em quedo amb un moment que va passar més desapercebut. Uns minuts després de descarregar-lo i celebrar-lo com toca, la canalla de la colla de Vilafranca és portada a coll pels seus responsables cap a dins de l’Ajuntament. En aquell moment es fa un passadís entre Xiquets i Jove per ovacionar als petits grans herois d’aquest castell, en un reconeixement a la seva valentia i destresa tècnica. Moments per recordar, i pell de gallina.

El torn és dels Xiquets, i a més d’enfrontar-se al seu castell límit, també tenen en contra la història, perquè mai havien descarregat dos 3 de 9 en la mateixa temporada. Com deia abans, res surt per casualitat, i castell descarregat trencant amb els tòpics que començaven a sobrevolar la colla, perquè en aquesta diada no se n’havia acabat de sortir mai bé. Doncs la història i les dades estan per trencar-les, i els Xiquets havien complert amb la seva part.

Lluny d’arronsar-se, i motius en tenien després de la caiguda del 4 que va ser prou dura, la Vella segueix amb el seu programa de màxims amb el 9 de 8. El castell, tot i tenir algun canvi el veig bastant bé, tot i que un enxaneta va retardat. Una cosa semblant també va passar per Sant Fèlix. En la sortida un acotxador es despenja, però sembla que això no afecta a la resta del castell, que continua presentant una forma correcta per descarregar-se, però inesperadament, la part alta del pom que anava retardat cau, ara si emportant-se el mastodòntic castell, quan crec que el castell estava bé com per descarregar-se. Quina muntanya de gent!
La Jove vol superar-se, i ensenya el fantàstic 4 de 8 amb agulla que van descarregar per primer cop enguany. Tant si sumen el 5 de 9 com si no, la temporada de la Jove és realment excepcional. Això del títol de gamma extra, ho trobo molt superficial. La temporada de la Jove, encara que no l’aconsegueixi i a no ser que canviïn molt les coses d’aquí al final de la temporada, pot resultar millor que els Capgrossos, tot i que aquests ja tinguin el preuat títol. Però, i la resta dels castells? Al meu entendre i deixant els punts a banda, la gamma de castells, la regularitat i la capacitat de fer grans actuacions, té més valor que no pas fer un castellot d’aquests en un moment puntual de la temporada. També vull deixar clar que no dic que els Capgrossos no es puguin superar i millorar-se d’aquí fins al final de la temporada, però fins el moment no han acompanyat els castells de 9, que sigui dit tampoc sovintegen, ni del 5 de 8, i del castell amb agulla.

Al seu torn, els Xiquets deixen a banda el 4 de 9, presumiblement pel dia 23, perquè el desgast d’haver fet gairebé sencers dos tresos de 9, fa que les forces i el moment per afrontar el 4 que no han fet mai, no sigui el propici. Al meu modest entendre, bona decisió tot i les ganes de fer el castell de 9, perquè el potencial de la colla no és el mateix que les altres que es mouen en aquest nivell, per fer aquest ”tercer” castell de 9 del dia. La millor notícia és que els Xiquets segueixen en el seu procés de consolidació com a colla que aspira a ser gran, i enguany de moment sense fer cap pas enrere, que segueixen sense caure, i que totes les opcions estan intactes per atacar el 4 de 9 el dia de Santa Tecla, qui sap si sense esperar a la tercera ronda…

Al torn dels pilars, Vilafranca passeja el de 7 amb naturalitat. Podrien girar-lo o fer-lo caminar pe donar una mica més d’al·licient al pilar?… i la Vella continua irregular per descarregar-lo. Tres castells carregats, crec que massa càstig per lo demostrat.

Dels incidents entre les dues colles de Tarragona, només dir que lamento i no m’agrada gens tot el succeït; les provocacions, les respostes i la ”trifulca” posterior. Sempre he defensat ”l’ambient” i la rivalitat, tot i que crec que es van traspassar algunes línies vermelles, que els dirigents de les colles hauran de procurar que no es tornin a sobrepassar.