LA CONTRACRÒNICA. Sant Magí’06

La contracrònica de Sant Magí ha tardat en arribar per causa justificada. Els responsables de la web que van demanar-me la col.laboració per donar el meu punt de vista de la diada van avisar-me amb temps. Molt correcte. Jo sabia que tenia uns deures a fer. Correcte. Ho tenia tot preparat per assistir a la diada i escriure les sensacions que em venien al cap en aquell moment. Correcte. Vaig estar a la plaça de les Cols el dia 19 per veure la dida castellera. Correcte. Però quan va acabar tenia un dubte existencial: què explico?

Explico que tot és bonic, que les colles em donen bones sensacions, que tot va bé, que evolucionen correctament i que Santa Tecla pot ser la pera? Explico que les colles petites em van donar molt bones vibracions, perquè pensava que estaven malament? Explico que les colles grans van complir o que m’esperava més? No sabia què explicar-vos. Conclusió. M’he plantat en dimecres amb un full en blanc i m’he dit: “hauries d’enviar alguna cosa que si no…”.

El meu punt de partida seria que el Nàstic m’ha pres tota l’atenció i no he pogut seguir tant com voldria la temporada castellera. Per tant, els meus coneixements de com estan uns i altres són relatius i no puc afirmar amb contundència segons quines coses. Parlaré molt de les meves sensacions, que poden estar allunyades de la realitat. O no. Perquè sempre tinc algun amic, company o conegut que m’explica com estan les coses a les colles de Tarragona.

Començo per la Jove. El futbol m’ha ensenyat que puntuar sempre és bo. I un empat és bo, sempre que guanyis el pròxim partit. Traducció a la diada de Sant Magí. La Jove va puntuar (no pas guanyar tres punts), però necessita la victòria. Necessita alguna cosa més al Catllar per considerar que les coses van bé. El cinc de vuit, clar. Si no arriba, haurem de pensar que “l’equip no sortirà de la meitat de la classificació”.

Els Xiquets han tornat a repetir l’actuació de Sant Magí. Això ho saben fer a la perfecció. Guanyen a casa, però ara s’ha de buscar o una victòria fora o una victòria de prestigi. S’hauria de buscar alguna cosa més. Hi ha equip per fer-ho?? En les temporades anteriors s’ha intentat, però no es va poder aconseguir. Falta fer aquest saltiró de qualitat i aspirar a jugar competició europea. Perquè no?

Les dues colles petites de Tarragona tenen molt clar on poden arribar i per Sant Magí van demostrar quina és la seva lluita: la permanència. Han de mantenir el nivell com sigui, no volen fer cap pas enrere i, de moment, ho estan aconseguint. Els Xiquets del Serrallo van sorprendre gratament. Van demostrar que potser no han d’estar tota la temporada a la zona perillosa de la classificació. Tenen equip per no patir. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau pateixen una mica més i potser s’hauran de conformar amb la permanència. S’ha de mantenir el llistó com sigui.

Si tu, que estàs acabant de llegir la columna, no ets amant del futbol, segurament no hauràs entès res. Però si tens un amic que li agradi això del futbol, et podrà fer entendre què vol dir tot això de puntuar fora de casa i lluitar per sortir de la zona baixa de la classificació.