En aquesta bugada hem perdut un llençol.

Foto Foncer-Flickr

No és una bona notícia que la difusió de l’actualitat castellera faci una passa enrera. I això és el que ha passat aquesta temporada amb la desaparició de la secció fixa que el rotatiu El Periódico de Catalunya publicava els dilluns sobre l’actualitat castellera. Algú pot pensar que ho dic per corporativisme, perquè Josep Anton Falcato, l’encarregat d’aquesta secció, és amic i periodista com jo. Doncs no. Falcato i jo ens coneixem de fa anys com a castellers i periodistes, però de coincidir per les places i poc més. Això sí, en tinc un bon concepte, especialment, no cal dir-ho, per ser un gran casteller. Dit això pels mal pensats, que un diari d’àmbit nacional, com El Periódico, que te’l trobes a tots els cafès de Catalunya, no parli de castells, és dolent pels castellers que llegeixen i, especialment, pel Món Casteller, que és “ningunejat” i, en conseqüència, relegat a la categoria de marginal. I més quan es tracta d’un diari considerat popular, és a dir, fet per al poble, el gran planter de les colles. Els lectors castellers més interessats que consumien la secció de Falcato, ja se’n compraran un altre de diari; però els que s’ho llegien, senzillament, perquè s’ho trobaven, aquests, possiblement, perdran el vincle que tenien amb els castells i, si alguna vegada n’anaven a veure o havien sentit necessitat en llegir-ho d’apropar-se a una colla, ara se n’oblidaran. El Periódico de Catalunya pot fer el que li sembli perquè forma part d’un grup mediàtic privat. Pot interpretar la realitat i la responsabilitat nacional com vulgui, fins i tot dient-se “…de Catalunya”; i per molts anys!. El Periódico pot interpretar que el “mercat casteller” no dóna calés, i ja deu tenir experts en màrqueting que l’aconsellen. Però a mi més aviat em sembla una decisió presa amb els peus. La decisió típica presa pel professional buròcrata català de torn que, quan algú li posa unes estisores a la mà, s’atreveix més a retallar el que li és propi, des d’una òptica nacional, que no pas el que, també li deu semblar propi, però des d’una altra òptica nacional. Bé, i això passa tenint en compte que tants il·lustres polítics socialistes han format part, i en formen, del Món Casteller.

Publicat al Diari de Tarragona el 16-06-2007