M’agradaria començar aquest espai d’opinió felicitant a les colles de la ciutat de Tarragona per l’excel.lent diada de Santa Tecla i pel treball fet durant tota la temporada. M’agradaria començar llençant elogis a tothom. M’agradaria començar destacant l’excel.lència d’una estructura o una altra. Però és que no puc, com podreu comprendre.
M’agrada poder felicitar a la Jove per aquest cinc de vuit que em permet pensar en aquella Jove pre-cinc de nou amb folre. M’agrada poder felicitar als Xiquets, perquè mantenen el nivell i es plantegen estructures més importants. M’agrada poder felicitar als Xiquets del Serrallo, perquè han demostrat que no estan morts assolint el quatre de set amb l’agulla. I m’agrada poder felicitar als Castellers de Sant Pere i Sant Pau per mantenir la categoría de set.
Però falta alguna cosa. Bé, siguem sincers, falten moltes coses.
La Jove sembla que no acaba de traspassar aquest llistó dels castells de nou. En carrega algun, però no els assoleix amb solvència. I em consta que el treball setmanal hi és! Són nervis? És pressió? És falta de confiança? Perquè no podem dir el mateix amb els castells de nou que amb el cinc de vuit?
Els Xiquets tenen una lectura similar. Sabem de sobres que fins el dos de vuit amb folre, cap problema. Però a partir d’aquí? L’altre dia vaig veure lluny el que va després. Per cert, també vaig veure molts dels castellers històrics de l’agrupació veient els castells sense la camisa de la colla. No m’agrada.
Dic jo que serà per alguna cosa.
Dels Xiquets del Serrallo n’estic molt orgullós. Veure aquell quatre de set amb l’agulla descarregat amb l’esclat de ràbia del Cristian i de tota la colla em va tornar a emocionar. Suposo que sóc d’aquells rucs o “tíos” raros que encara s’emocionen amb un quatre de set amb l’agulla. Però això no vol dir que encara ho hagin de treballar més, perquè han de tornar a completar algun dia amb solvència el cinc de set i, definitivament, el dos de set.
Finalment, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, que estan clavats en els castells de set, tenen més mèrit del què es pot veure des de fora. Quan t’expliquen com està l’agrupació per dins, entens que se’ls hi ha de donar una mica de temps per atacar coses més importants. Poc a poc, paciència i treball.
Tinc la fe i la confiança total que tard o d’hora les quatre colles em tornaran a emocionar. I llavors, espero tenir una altra vegada aquest espai d’opinió per començar dient: “Felicito a les colles de Tarragona per l’excel.lent diada de Santa Tecla!”.
Ahh!!! Un últim detall. No sóc partidari de la segona diada castellera de les festes. Per mi, el 23 és el 23. Santa Tecla és Santa Tecla. Perdoneu, eh!
