“Progressen adequadament”: la Jove, el Concurs i la revista “Castells”

En la crònica de la fira de Santa Llúcia de l’Arboç que em va servir per fer balanç de la temporada 2007 també apuntava alguns temes dels què caldria estar pendents en aquests mesos d’hivern. Doncs bé, la cosa ha anat prou ràpid ja que alguns d’aquests interrogants ja s’han resolt. I, a més, en positiu, al meu entendre.
El primer que jo em plantejava, precisament, era com acabaria “el culebró de la Jove”. Doncs bé, afortunadament, el culebró ja ha acabat, i si més no la colla tarragonina ja disposa d’un nou equip tècnic i una nova junta. La qual cosa em crea a mi un problema, ja que el nou cap de colla, el Jordi Crespo, és un amic molt pròxim, de manera que no n’és fàcil parlar-ne. Més enllà del lligam personal, però, crec que hi ha prou elements objectius per la il·lusió: el Jordi en sap, de castells, i crec que és una persona que coneix molt bé la seva colla. A més, també coneix altres colles i altres maneres de fer (en part això té a veure amb el fet que porta ja uns anys fent de comentarista a Tarragona Ràdio), la qual cosa em sembla important perquè crec que un dels mals del món casteller tarragoní en general i de la Jove en concret és mirar-se massa un mateix i no mirar prou a fora, de manera que certes dinàmiques s’han acabat enquistant. Una altra dada positiva, al meu entendre, és que l’equip que ha aplegat em sembla molt potent, amb noms com Jordi Grau, Jordi Sentís, l’Aleix Bordas o l’Eusebi Campdepadrós.
La qual cosa no vol dir que ho tinguin gens fàcil, perquè la veritat és que la situació de la Jove no és ara mateix gens bona. No parlem tant de resultats com anímicament i a nivell de projecte. Ja fa temps que la sensació és que els liles no saben ben bé cap a on van. A sobre, en els darrers anys també han crescut conflictes interns que ara haurien de ser capaços de deixar enrere definitivament. I no, no parlo de suposats boicots del tronc. En fi, que de moment tanco el tema desitjant al nou equip que ens facin disfrutar als qui ens agraden els castells.
Un altre tema que sembla que comença a caminar en la bona direcció és el Concurs. Finalment, la comissió organitzadora ja està en marxa i s’ha arribat a una entesa per vehicular la participació de les quatre colles de la ciutat i al mateix temps aprofundir en la línia de professionalització (val a dir que els retards han estat bàsicament causats pel canvi de govern municipal). Fa un parell de setmanes ens van convocar als periodistes que en el seu moment vam crear la taula de puntuació Desc.20 per comentar possibles canvis, i també ens van avançar altres propostes pel que fa als mecanismes de funcionament. Hi ha propostes força interessants i que segur generaran debat. Un cop siguin públiques, en parlem.
Finalment, en el meu llistat de qüestions pendents per l’hivern també em demanava: “Algú sap si existeixen alguna mena de bases per presentar candidatures als premis de la Nit de Castells de la revista del mateix nom?” Doncs bé, en el darrer número de la revista apareixen les esmentades bases, per si algú hi està interessat. En aquest sentit, i ja que en molts moments he estat crític amb la revista -i que segurament ho continuaré sent en el futur-, aprofito per apuntar com aquesta publicació ha anat guanyant amb el temps. No parlo ja del gran salt qualitatiu que va donar en passar l’actual direcció, després de dos o tres primers números que, francament, no s’aguantaven per enlloc. Des de llavors la revista sempre ha estat correcta, però és darrerament que hi estic trobant coses que m’interessen més, que em són desconegudes. En el darrer número, per exemple, l’entrevista a Lluís Figuerola. En l’anterior, l’enquesta sobre afinitats entre colles. Un altre canvi que em sembla destacable és la portada: sembla que a partir d’ara abandonen la fotografia de grup de castellers de diverses colles amb un element en comú (els baixos, els estrangers o els grallers), un recurs interessant però del que crec n’havien arribat a abusar en excés. En aquest darrer número, la portada l’ocupa un castell i per tant una colla: el millor castell i la millor colla del 2007. A veure què i qui apareixen en la pròxima portada…
Anterior articleEls castells no són un invent
Següent articleUn museu amb “trampa”
Nascut a Tarragona el 1974, llicenciat en Periodisme i Antropologia. L’atzar va fer que el primer text signat que vaig publicar fos, justament, una crònica castellera (fira de Santa Llúcia a l’Arboç de 1994). Anys després els castells es van convertir en una de les meves especialitats amb el treball a mitjans com El Punt, Més TV, com a subdirector de "Quarts de Nou" al 33 i responsable de la informació castellera de La Vanguardia. He publicat El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004) i participat en altres llibres de temàtica castellera. I no, no formo ni he format mai part de cap colla castellera...