Jo us dic d’arrencada que passo olímpicament de polèmiques. Si algú busca una resposta a qui és el triomfador de Sant Magí o si el cinc de set dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau és “puntuable” no la trobarà en aquest escrit. No m’interessa. No m’interessa la polèmica,
m’apassionen els castells i aquesta festa major ens hem retrobat novament amb les colles de Tarragona. Això realment m’interessa i això ens ha de fer sentir orgullosos més enllà del color de la camisa. Lògicament entenc que cadascú defensiu lo seu (i ho han de fer), però tots han de sentir-se més o menys satisfets tenint en compte que queden deures per tothom. I això és comú a les quatre entitats. Qui sóc ja per decidir si és més important carregar 2 castells de nou o fer per cinquè any consecutiu una estructura de nou per Sant Magí?? Qualsevol anàlisi tècnica o reflexió sobre el què està ben fet o mal fet, sobre els encerts o les errades i les virtuts i els defectes els deixo pels experts i pels responsables de cada colla. Sant Magí, per mi, ha estat extraordinari. Això vol dir, senzillament, que estem en un dels millors moments de la història castellera de Tarragona (sinó el millor).
No parlo només de les colles grans, perquè les petites també van reclamar allò que és seu. La seva parcela en l’àmbit casteller. Hi ha qui les vol donar per acabades o sentenciades, però allí estan amb castells de la gamma alta de set reclamant la seva presència en els moments destacats. Els castells són rècords, folres i manilles, estructures de 10 i moltes camises, però els castells també són per les entitats petites que treballen des de baix per portar a plaça els seus millors castells. De vegades, pot ser més emocionant un dos de set o un cinc de set que un castell de nou. Per cert, no em cansaré de dir (fa anys que ho dic) que han de tenir dret d’estar al Concurs. Després ells han de decidir si hi volen anar o no en funció del paper que puguin fer, però les colles de Tarragona han d’estar en el concurs que organitza la ciutat de Tarragona. Ha de ser un dret adquirit sense dubtes. Insisteixo, després que valorin si hi volen anar. És com un Mundial de futbol, no? Doncs Sudàfrica o Corea van estar en el seu, tot i que no aspiraven a guanyar-lo. És més, els va servir de revulsiu.
Així doncs, deures per tots! Per la Jove que té un final d’agost molt motivador on ha descarregar els castells de nou, pels Xiquets que ens han d’ensenyar en aquest final de temporada també el quatre de nou amb folre, pel Serrallo per tornar a demostrar que els
castells de set i mig estan perfectament al seu abast i per Sant Pere i Sant Pau per treure’s la maleïda espineta del dos de set. Mentrestant, lluiré amb orgull al salvapantalles del meu ordinador a Barcelona els pilars de les colles de Tarragona en la rebuda de l’aigua de Sant Magí. I quan algún company em pregunti què és aquesta foto els diré: la meva ciutat, les meves quatre colles.
