Muntar una diada castellera no és el mateix que muntar un campionat de petanca

Doncs no, no és el mateix. Altre cop pot semblar una obvietat, però és que cada cop cal insistir més sobre coses que haurien de ser bàsiques, i qui vulgui organitzar una diada castellera, que s’ho prengui seriosament.

Un primer tema a tractar, i ja fa massa anys que dura, és el de les ambulàncies. Fa una setmana, a Vic, quan la Joves va caure d’un cinc de vuit, l’ambulància va trigar una bona estona a comparèixer, i encara després la diada va quedar aturada fins que retornés. L’aturada es va repetir més tard per una caiguda de dos de set dels Sagals. Qui fos responsable de l’actuació –suposo que, en aquest cas, l’ajuntament- hauria de saber que, amb quatre colles a plaça i la perspectiva de castells de gran dificultat caldria tenir un parell d’ambulàncies a plaça. I si després no se’n fa servir cap, millor que millor. Pitjor encara va ser el que va passar aquest dissabte a les festes del Raval, a Barcelona. D’ambulància no n’hi havia cap, i després d’esperar i rebre finalment la confirmació que per part del districte de Ciutat Vella no s’havia fet bé la gestió corresponent i per tant no hi hauria serveis sanitaris, les colles –dues d’elles vingudes de fora- van estar d’acord amb suspendre la diada, amb bon criteri. Val a dir que en d’altres casos són les pròpies colles castelleres les que s’encarreguen de l’organització de les diades i també en més d’una ocasió hi ha hagut problemes amb les ambulàncies.

Un altre tema és el dels horaris. No entro ara en si una actuació ha de ser dissabte a la tarda o diumenge al migdia, o si l’hora ideal són les dotze o la una. El que sí demano és que una diada tingui una hora d’inici oficial que coincideixi amb la real. Aquest dissabte a Torredembarra la diada estava programada a les cinc de la tarda, tot i que tothom era conscient que la diada de cap manera començaria a aquella hora tan absolutament inadequada. Simplement, havia de quadrar l’horari del programa de festes, i per tant, l’hora oficial eren les cinc. Després la diada, òbviament, va arrencar a les sis. També hi ha aquelles diades que al llarg de la setmana prèvia a celebrar-se canvien dos o tres cops d’hora, aquelles en què cada colla té una hora diferent prevista… Fins i tot fa un parell de setmanes ens vam trobar que l’agenda que facilita la pròpia coordinadora situava en diumenge una diada que era dissabte!

I, és clar, després ens queixem que no hi ha gent a les places!

Anterior articleCastells en xarxa
Següent articleL’alegria del Serrallo
Nascut a Tarragona el 1974, llicenciat en Periodisme i Antropologia. L’atzar va fer que el primer text signat que vaig publicar fos, justament, una crònica castellera (fira de Santa Llúcia a l’Arboç de 1994). Anys després els castells es van convertir en una de les meves especialitats amb el treball a mitjans com El Punt, Més TV, com a subdirector de "Quarts de Nou" al 33 i responsable de la informació castellera de La Vanguardia. He publicat El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004) i participat en altres llibres de temàtica castellera. I no, no formo ni he format mai part de cap colla castellera...