El Web Casteller des d’on m’adreço i des d’on em llegiu ja fa un parell d’anys que existia, com un apèndix autònom d’un altre web famós, pioner i molt visitat que era el de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Aquest any però el Web Casteller ha apostat per la seva independència i vol convertir-se en el portal de referència del món casteller, tan pel que fa a convocatòria i seguiment de l’actualitat, com pel que fa a ser el gran fòrum d’opinió, tertúlia i iniciatives. I és per això que us felicito i que vull que la meva primera col·laboració en aquest Blog (per què no en diem Bloc?) sigui per parlar de vosaltres, de nosaltres.
I no em digueu endogàmic, en tot cas no seria l’únic en ser-ho. Això nostre, la castellística, ja ho és força d’endogàmica i penso que no ho hauria de ser tant. Internet obre camins i crea xarxes, per tant eixample horitzons i exten coneixement. I això, lluny de l’endogàmia, ens fa més rics i ens fa més savis. La virtualitat no és sinònim d’irrealitat i, igual com ho han estat i ho són les emissions de ràdio i de tv, és un mitjà per facilitar que la realitat sigui més forta. S’hi pot estar a favor o en contra, però ningú pot negar que l’extensió i la vitalitat del fet casteller en els darrers 15 anys és conseqüència directa de la presència dels castells en els mitjans, especialment a la televisió, la ràdio, i també internet. Els diaris d’àmbit nacional –els principals creadors d’opinió “qualificada”- també hi han fet el seu paper, però amb mancances, retrocessos i errors que un altre dia us convido a analitar, més enllà de lamentar que al colega Falcato li hagin tancat la “crònica” dels dilluns a “El Periódico”.
Els castells també estan vius a la xarxa i ja no només perquè alguna colla puntera en noves tecnologies tingués una web molt activa. També perquè altres webs generalistes inclouen els castells en els seus continguts i no només de manera testimonial; per exemple les primeres imatges de la nova colla castellera de Xile abans que a la tele van aparèixer a Vilaweb.
I la xarxa no només és un gran canal d’informació sinó que també pot ser-ho de debat i de propostes.
El fenòmen no és nou. Potser el precedent més antic sigui una llista de correu creada entre castellers als anys 90 on s’hi van viure polèmiques molt enceses. En tot cas, sí que és cert que la presència castellera a internet ha evolucionat, s’ha diversificat i ha guanyat molta qualitat. Des del Joc Casteller amb els seus milers d’usuaris fins aquest Web renovat ara amb encert.
Vaig acabant. Contra més autors intervinguin en aquest Bloc més diversitat i més riquesa, contra més possibilitat d’interactivitat, més rèplica, més contrast, més polèmica. Però deixeu-me fer un prec: igual com els autors donem la cara (amb foto i tot) que també la donin els replicants polemistes, aquí directament o amb un registre previ a on els aludits poguem anar-los a conèixer. L’exabrupte i l’insult des de l’anonimat covard no només recorden els grafitis d’un wc d’institut, sinó que eren la part més freaki, casposa i reaccionària d’altres projectes ben intencionats. Ja sé que les polèmiques anònimes fan audiència, però també en fan a les teles els « tomates » o la « freakilàndia » i a tots ens semblen abobinables. O no ?
Al “Quarts de Nou” hem renovat la nostra web, ara hi ha els vídeos dels millors castell de la setmana amb la seva execució completa, amb la qual cosa tindrem al cap de l’any la millor col·lecció dels castells de la temporada accessible amb un clic. També hem creat una secció que es diu “Castells en xarxa” i el nostre primer convidat serà aquest Web Casteller. La tele i l’internet, com cal, de bracet.
