De tan en tan, en el món dels castells es coneix algun cas d’un casteller conegut que es canvia de colla. Els que mes o menys coneixem aquest món podríem anomenar uns quants motius per fer-ho, però, en cap d’ells fa referència a la professionalització dels castells, senzillament per que aquesta no existeix, com a tal.
Algú es pregunta: Voleu dir que, algun dia, no s’arribarà aquí? Estic convençut que no, que els fitxatges per diners matarien els castells.
Però, en canvi, si que podem professionalitzar els castells d’una altre manera, útil per la colla i pels seus components.
M’estic referint a aprofitar l’actual pluralitat dels castellers d’una colla, és a dir, que actualment hi podem trobar informàtics, pintors, paletes, arquitectes, dissenyadors, periodistes, mestres, administratius, etc. etc. i tot un seguit de coneixements professionals que els podem posar a disposició de la nostra colla castellera.
Unes colles que cada cop son més complexes i necessiten pel seu funcionament una bona part d’aquests professionals. Es una altre manera d’ajudar a la colla, no solament a tirar un castell determinat, si no a tirar-la endavant com a entitat.
Aquestes petites aportacions poden crear vincles més forts entre el casteller i la colla, sentir-se-la més seva.
I, pels que no ho veuen clar encara existeix un altre argument a favor d’aquesta professionalització: el mateix casteller adquireix una experiència que, de segur, li serà ben útil per la seva feina i per ampliar el seu currículum.
I si no, mireu-vos els currículums dels polítics que s’han presentat a les municipals. Els que formen o han format part d’una colla castellera prou que s’encarreguen de fer-ho saber.
Aquesta és, doncs, la veritable professionalització dels castells.
