Castells, Rocío i guiris

Aquest cop, i per variar, només un apunt ràpid. Va succeir ahir, diumenge, a la diada organitzada al Portal de l’Àngel pels Castellers de Barcelona, recordant els concursos de Can Jorba dels anys 60. L’inici de la diada ja s’havia fixat mitja hora més tard del que haurien desitjat els organitzadors perquè pel carrer hi havia de passar una processó procedent (suposo) de la Catedral i amb destinació el Rocío. Tot i aquesta prudència, passava ja l’hora i, de la processó, res. Finalment apareix: uns timbalers, una imatge de la Vírgen del Rocío, i poca cosa més. Arrenquen els castells. Quatre de vuit de Barcelona. Els turistes que ja aplaudeixen només veure arrencar els quarts. I, de sobte, més processó. Ara va de veres: obre la Guàrdia Urbana, a cavall i de gala; segueixen les banderes espanyoles, catalanes, andaluses; més timbalers… Però la joia de la corona kitsch és un carro enorme, tirat per dos bous (!!!), amb una nova Mare de Déu flanquejada per unes baranes que pretenen imitar la Sagrada Família. A tot això, els de Lleida ja han tancat la pinya i no tenen ganes de desfer-la, de manera que tiren amunt el tres de set. I la processó, que ha estat desviada per un carrer lateral, s’atura: ja posats, els rocieros també volen veure el castell, en fan fotos i el celebren amb poc ortodoxes redobles de timbal. Castell descarregat i processó que continua el seu pelegrinatge. I els guiris que, ben segur, flipen i només troben a faltar que algú els ofereixi un tastet de paella per tenir complerta l’spanish experience.
Home, malament per l’ajuntament que suposadament havia de coordinar els dos actes per tal que no s’entorpissin mútuament. Més enllà d’això, hi haurà qui ho trobarà una anècdota simpàtica i qui pensarà que, poc més o menys, va ser una heretgia. Jo diria que, pels que estàvem allà -rocieros i castellers- més aviat va ser una situació divertida. A mi el que em va saber greu és no tenir una càmera de fotos a mà per inmortalitzar un d’aquells moments surrealistes (o sub-realista, que diria un amic). I els guiris suposo que encara busquen algú que els expliqui com funciona això de les human towers…
Facebook Comments
SHARE
Nascut a Tarragona el 1974, llicenciat en Periodisme i Antropologia. L’atzar va fer que el primer text signat que vaig publicar fos, justament, una crònica castellera (fira de Santa Llúcia a l’Arboç de 1994). Anys després els castells es van convertir en una de les meves especialitats amb el treball a mitjans com El Punt, Més TV, com a subdirector de "Quarts de Nou" al 33 i responsable de la informació castellera de La Vanguardia. He publicat El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004) i participat en altres llibres de temàtica castellera. I no, no formo ni he format mai part de cap colla castellera...