Ja hem vist la primera presa de contacte amb els grans “castellots” per part dels Minyons, que sempre tenen un pic d’intensitat important per la seva festa major a principis de juliol.
Vaig escriure en l’article de la Revista Castells número 42, en que parlava de la importància del 5 “El 5, més que una catedral”, que els Minyons no em semblaven els mateixos que m’havien meravellat a principis de la dècada, basant-me sobretot en la manera de resoldre el 5, i també la resta de castells.
No he tingut la possibilitat de veure cap 5 dels Minyons enguany, per tant, em basaré amb els castells de 9 que vaig veure el passat diumenge.
D’entrada em va semblar un gran encert començar l’actuació amb el 4, que enguany encara no havien tingut ocasió de portar a plaça. En actuacions grans com aquesta, començar amb el 4 i tenint també reptes superiors que normalment van a la segona ronda, començar amb el 4 no hauria de suposar grans problemes per les colles d’aquest nivell. És normal que el 3 sigui el més habitual en les actuacions per la qüestió del volum, sense fer el 4, i que a mesura que aquest 4 es va treballant, hi hagi també un altre castell superior com ara el 2 de 9 que vagi evolucionant de manera paral·lela al 4. Per això no em sembla gran problema, i si una bona decisió estratègica començar amb el 4 enlloc del 3, per afrontar-lo amb les forces fresques i intactes, i deixar el 3, amb la confiança de que ja s’ha fet en diverses ocasions per la última ronda.
Bé, dit això, els vaig veure molt còmodes amb aquests castells de 9 bàsics, dintre de la “comoditat” que permeten aquests grans castells. El 4 molt més efectiu i sobretot menys agònic que altres vegades, un castell realment esplèndid. El 3, tot i el desgast que podrien portar, amb gran solvència i possibilitats de que vagin passant els mesos per aspirar a alguna cosa més si el castell continua evolucionant igual de bé que en aquestes primeres setmanes de castells.
El 2 de 9fm. també va ser resolt amb una gran seguretat, i des de fora no es veia cap peu moure’s, que ens dona indicis de que el nucli de tota aquesta pila de gent estava molt ben dissenyada i muntada. Amb aquest nivell de castells, si des de baix la cosa està sòlida, un tronc d’aquest nivell pot treballar bé per descarregar el castell sense més ensurts que els ja porta de per si un castell emmanillat.
Una dada que em fa intuir molt bon treball, és que enguany crec que no han caigut de cap castell més o menys gran, cosa que si els hi havia passat alguna altre any, que se’ls hi escapava algun castell aparentment dominat. Per mi és molt més significatiu aquest fet, que no pas resoldre millor o pitjor el castell extra.
Amb tots aquests arguments, tinc la sensació que els Minyons han recuperat alguna cosa en els seus castells, (no sé ben bé el què) que havia trobat a faltar en els últims temps, i que tant de bo ho mantinguin en el queda abans de les seves vacances, i puguin acabar d’explotar-ho a partir de l’agost.
En canvi, el que em continua semblant amb un curt recorregut és el pilar, en que segueixo veient problemes amb la col·locació del segon, patint molt, massa, en un pilar de 6 que no havia d’haver tingut gaire més història.
Perquè m’acabessin d’agradar del tot, sols faltaria que anessin al concurs…així que em conformaré, ”solsament”, en gaudir dels seus castells.
